PROGRAMA CIENTÍFIC

08.30 -09.10h	Recollida de documentació
09.00 - 09.30h	Benvinguda i acte inaugural
09.30- 11.00h	Taula Rodona: L’abordatge del pacient somatitzador + info
11.00 - 11.15h	Cafè
11.15 - 12.45h	Taula Rodona: La recerca per al metge resident: present i futur + info
12.45 - 14.00h	Assemblea de Residents
14.00 - 15.30h	Dinar
15.30 - 17.30h	Tallers: Sala 1: Consulta i consum d’alcohol + info Complet Sala 2: Urgències McGiver + info Complet Sala 3: Com utilitzem els recursos socials? + info Sala 4: Entrevista motivacional breu en Atenció Primària + info Complet
15.30 - 17.30h	Experiències de Rotacions Externes: mites o realitat? + info
17.30 - 19.30h	Comunicacions orals
19.30 - 20.00h	Lliurament de premis i cloenda
Taula 1: L’abordatge del pacient somatitzador Docents: Joan Miquel Sancho Beltran Metge de Família. CAP Sarro de Valls. Grup de Salut Mental de la CAMFiC. Jeroni Ferrer Santaulària Metge de Família. Unitat de Planificació. Tarragona. Dra. Rosa Caballol Angelats Metgessa de Família. CAP Temple Tortosa 1 Est. Vocal Vocalia de Terres de l'Ebre. Residents: Anna Panisello Tafalla: R3 CAP Temple Tortosa Jorgina Lucas Noll: R4 CAP Temple Tortosa Objectius: L’abordatge del pacient somatitzador, resumit en “Jo somatitzo, tu somatitzes,...”, des d’algun punt de vista, es podria considerar, un dels mes difícils que han existit, des que “l’home/dona medicina” forma part de la comunitat, com encarregat/ada de sanar els patiments dels seus semblants. Aquests pacients, descrits ja al papir de Kahun, al Corpus Hipocraticus, al Malleus Maleficarum, a l’Escola Mèdica de Salerno, Sydenham, Charcot, Briquet i Freud i…han existit sempre. El DSM-III utilitza per primera vegada el terme “Trastorno Somatomorfo” amb els criteris en què ens maneguem fins ara i com en parlarà el DSM-V, al 2013? ¿I la fibromiàlgia, hi té alguna cosa a veure? Realment, com els maneguem? Després de segles segueixen sent uns pacients difícils, pesats, frustrants, esgotadors. Des de la taula intentarem donar resposta al fet de com abordar-los i intercanviar experiències, perquè aquests pacients, siguin tan bons pacients com la resta. Taula 2: La recerca per el metge resident: present i futur Docents: Montse Balagué Corbella Metgessa de Família. Vocal de Recerca de la CAMFiC. Xavier Mundet Tudurri Metge de Família. Cap de la Unitat de Recerca de la Unitat Docent Barcelona Ciutat ICS. Professor Universitat Autònoma de Barcelona. Director de la Càtedra UAB Novartis. Josep Vidal-Alaball Metge de Família. Coordinador Mèdic SAP Bages-Berguedà. Honorary Research Fellow, Cardiff University UK. Resident: Carmen Ioana Jarca: R4 CAP Bon Pastor. Barcelona. Consulta i consum d’alcohol Docents: Mari Cruz Urgeles i Carme Marquilles Metgesses de Familia, ABS Bordeta-Magraners Lleida Grup d’Alcohol de la CAMFiC Residents: Sara Hernàndez Luque : R3 CAP Sant Pere 2, Reus,Tarragona Maria Torres Sentís: R3 CAP Sant Pere 2, Reus, Tarragona Justificació: El Pla de Salut de Catalunya 2003 afirma que el consum excessiu de begudes alcohòliques representa un problema important de salut pública. La identificació de persones amb un consum de risc de begudes alcohòliques està justificada per diverses raons. Per una banda, la detecció en fases inicials ajuda a evitar lesions. Per altra, facilita canvis de conducta individual amb millors resultats que quan ja tenim una dependència alcohòlica instaurada. Finalment, disposem de molts estudis que demostren l’efectivitat de les intervencions realitzades pels professionals de l’atenció primària. El consumo de begudes alcohòliques tenen una elevada prevalença en la població general, en canvi hi ha un registre baix a nivell d’històries clíniques en Atenció Primària. S’estima que el percentatge de bevedors de risc en la població generals és del 12%.   El consum de begudes alcohòliques i la relació amb qualsevol problema associat obliga a pensar en un continuum, per tant, es pot plantejar diverses estratègies preventives segons el nivell de consum. També esta acceptat l’efectivitat de la intervenció per moderar el consum de risc en l’AP. Objectius generals: Detectar les persones amb consum de risc d’alcohol en la consulta. Conèixer les diferents eines perquè els pacients modifiquin el seu patró de consum. Objectius específics: Aprendre a quantificar el consum d’alcohol Aprendre a classificar els bevedors segons la seva ingesta d’alcohol. Aprendre a realitzar un consell breu . Temari: 1. Detecció i epidemiologia 2. Càlcul del consum. 3. Consum de risc i classificació segons consum. 4. Població diana. 5. Mètodes de detecció: Entrevista clínica Qüestionaris Proves de laboratori Exploració física. 6. Prevenció o Consell segons els estadis del canvi. 7. Consell Breu, eficàcia de les intervencions breus 8. Pautes de desintoxicació. 9. Fàrmacs interdictors, anticraving. 10. Deshabituació. 11. Mites falsos sobre l’alcohol 12. Beneficis i perjudicis d’alcohol Taller d'Urgències McGiver Docents: Guillermo Cañardo Cervera Metge SEM Tarragona Jaume Heredia Quicios Metge SEM Girona Residents: David García Hernández : R3, CAP Raval Nord,Barcelona Neus Coma Clotet: R3 CAP Palafrugell, Girona. Objectius del taller: Taller teoricopràctic sobre el maneig de les situacions més freqüents de les urgències en Atenció Primària. Al malalt greu la correcta orientació i el maneig inicial li determinen el pronòstic vital i les possibles seqüeles. Aquest tractament inicial ha de ser administrat pel primer professional sanitari que accedeixi al malalt que, en moltes ocasions, és a l’Atenció Primària. Aquest taller pretén ser una ajuda per al metge resident que ha d’enfrontar-se a urgències complexes amb mitjans limitats. Així s’hi tractaran les patologies greus i més freqüents i el seu maneig inicial correcte. Experiències de rotacions externes: realitat o mite? Docents: Dr. Eduard Peñascal Pujol, Cap d’Estudis UD Lleida Sara del Olmo Fernández, Metgessa de família, Coordinadora VdGM Spain Residents: Iria Muiño Bové: R4 CAP Salou, Tarragona, Coordinadora Internacional Vocalia de Residents de la CAMFiC Anna Maria Pedro Pijoan: R4 CAP La Pau, Barcelona Objectius: La realització d’una rotació externa durant la residència té com a objectiu conèixer la Medicina Familiar dels altres països, de manera que el resident visqui una experiència on pugui millorar les seves habilitats clíniques, i alhora conèixer altres sistemes de salut, la relació que estableix el metge de família amb la seva comunitat a altres països i el sistema de residència (MIR) en aquests. Un dels programes que afavoreix l’intercanvi de residents a nivell d’Europa, és el programa Hipócrates. Aquest programa pretén fomentar l’intercanvi i la mobilitat dels metges residents de medicina familiar d’Europa, oferint-los una perspectiva més àmplia dels conceptes de la medicina de família tant al pla professional com el personal. Tanmateix el programa està dissenyat per animar els residents a ser protagonistes del desenvolupament de la medicina familiar europea, tant en el marc científic com estructural. En l’actualitat, des de Catalunya, es realitzen rotacions externes tant a nivell estatal com europeu o mundial, normalment durant el 3r any de residència i amb una durada mitjana de 4 setmanes. En el darrers anys s’han produït canvis en la tramitació i aprovació d’aquestes rotacions. Analitzarem l’estat actual de les rotacions externes, quant a tràmits burocràtics i compartirem experiències de rotacions externes realitzades per altres residents. Tindreu l’oportunitat de sol·licitar informació i respondre a les preguntes que tingueu sobre aquests temes. Us hi esperem! Programa: • Presentació de la taula • Situació actual de les RE a Catalunya • Programa Hipócrates/ Altres programes de RE • Experiències residents • Torn obert de preguntes. Com utilitzem els recursos socials? Docents: Mar Peña Ocaña Treballadora Social, Coordinadora de l’Àrea de Treball Social a l'ICS Neus Nogués Treballadora Social, CAP 1 de Maig de Lleida Residents: Pilar Escuer Mateu: R4 CAP Eixample, Lleida Alba Marí López: R2 CAP Balàfia-Pardinyes-Secà de Sant Pere, Lleida Objectius: Cada cop més, en la consulta d'atenció primària s'atenen més casos relacionats amb problemes socials que requereixen un treball multidisciplinari on hi sigui present el professional competent per treballar els aspectes socials de la salut. Els professionals de la salut molts cops no sabem quins serveis ni recursos existeixen i de quina manera poden ajudar als nostres pacients. Per aquest motiu, hem decidit fer un taller que parli d'aquest tema. Tractarem el paper del treball social en l'àmbit de l'atenció primària i en l'àmbit de la salut, les competències que té, quines són les situacions en les quals està treballant, quin són els recursos i com els podríem utilitzar per una millora atenció als nostres pacients segons les seves necessitats. Taller d'Entrevista Motivacional Breu en Atenció Primària Docents: Dr. Josep Mª Bosch Fontcuberta Metge de Família EAP Encants Barcelona ICS. Membre del GdT Comunicació i Salut de la CAMFiC. Coordinador Nacional del Grup/Programa Comunicació i Salut de la semFYC. Residents: Núria Ros Domingo:R4 CAP La Pau, Barcelona Mireia Falguera Vilamajó:R2 CAP Pla d'Urgell, Lleida Objectius: Una de les tasques més difícils dels professionals de l’atenció primària (AP), és el desenvolupament d’intervencions per a la prevenció i la promoció de la salut de la població que atén. Un gran percentatge dels problemes de salut, causants de la major morbimortalidad en els països occidentals, tenen una clara relació amb el desenvolupament d’estils de vida del pacient. Les estratègies d’educació individual y grupal per a la salut tradicionalment han prioritzat el proporcionar informació. El consell sistemàtic per modificar conductes proporciona canvis generalment escassos o moderats, sobretot en persones motivades. Malgrat tot, un important nombre de pacients mostren insuficient nivells de motivació pel canvi. L’entrevista motivacional (EM) és una aproximació col·laborativa amb el pacient, on de manera empàtica i cordial, tractem d’afavorir que la persona prengui decisions de qualitat en referència a un aspecte de la seva conducta. Els assaigs d’estudis clínics controlats informen de l’eficàcia de l’EM per incrementar canvis conductuals en pacients amb problemes relacionats amb el consum de alcohol i altres addiccions, en la reducció de pes, el seguiment d’una dieta baixa en greixos, la pràctica d’exercici físic, el control de la tensió arterial, l’adherència al tractament, així com una evidencia parcial en la disminució del consum de tabac.  Els professionals de la salut estan cada cop més interessats en aplicar l’EM en les seves consultes. En els darrers anys, els diferents elements que conformen l’EM han estat adaptats per ser aplicats en el context d’entrevistes clíniques breus. Aquestes intervencions proporcionen als professionals una sèrie de estratègies útils per incloure als pacients en constructives entrevistes per al canvi, especialment per aquells individus que es troben en estadis molt incipients del canvi. Els objectius d’aprenentatge bàsic del taller són : 1. Identificar els models teòrics primaris de la motivació per al canvi. 2. Observar i comentar les demostracions en rol-play de les entrevistes motivacionals breus. 3. Descriure els elements bàsics de les intervencions motivacionals efectives. 4. Demostrar i practicar estratègies simples per motivar cap a canvis de conducta saludables.
Comitè Organitzador Presidenta: Àngels Molló Iniesta Coordinador: Dr. Eduard Peñascal Pujol Vocal de Residents: Carmen Ioana Jarca Col·laboradora: Pilar Escuer Mateu Col·laboradora: Mireia Falguera Vilamajó Col·laboradora: Alba Marí López   Comitè Científic Presidenta: Maria Torres Sentís Coordinadora: Dra. Yolanda Ortega Vila Col·laborador: Lucas Supersaxco Macià Col·laboradora: Iria Muiño Bové Col·laborador: David García Hernández Col·laborador: Sara Hernández Luque Col·laboradora: Anna Maria Pedro Pijoan Col·laboradora: Núria Ros Domingo Col·laboradora: Anna Panisello Tafalla Col·laboradora: Jorgina Lucas Noll Col·laboradora: Neus Coma Clotet

- Dates importants:
1. Data límit per a la recepció de resums: fins les 24h del dia 28 de febrer de 2010.
2. Data límit a partir de la qual es faran saber els resums acceptats el 15 de març de 2010.

I. Bases generals per participar

1. La convocatòria s’adreça a metges residents de Medicina Familiar i Comunitària durant l’any 2010 i s’estableixen tres modalitats de comunicació:
- TREBALL DE RECERCA
- CAS CLÍNIC
- EXPERIÈNCIES I PROPOSTES DOCENTS

2. La data límit per a la recepció de resums serà el dia fins les 24h del dia 28 de febrer de 2010.

3. Un Comitè Científic nomenat per la Vocalia de Residents de MFiC de la CAMFiC avaluarà els resums rebuts i seleccionarà els acceptats, adscrivint-los a la modalitat definitiva.

4. Els resums acceptats es faran saber a partir del dia 15 de març de 2010 enviant un correu electrònic a l’autor de contacte, o bé publicant-los a la nostra pàgina web.

5. El Comitè Científic es reserva la decisió en tot allò relacionat amb els treballs presentats a la Jornada i no previst en aquestes bases.

6. Els treballs presentats per membres del Comitè Organitzador i Científic com a primer i segon autor no optaran a premi.


II. Normes per a la presentació de resums

IIa. Normes generals (imprescindibles per a l’acceptació)

1. El nombre màxim d’autors serà 6. Tots ells hauran de ser metges residents de Medicina Familiar i Comunitària. Almenys un d’ells haurà d’estar inscrit a les Jornades i ser soci de la CAMFiC.
2. El text resum tindrà un màxim de 250 paraules.
3. No s’ha d’indicar la procedència de l’estudi en el títol ni en el text del resum.
4. S’inclouran tres paraules clau, utilitzant els termes del Medical Subject Headings del Index Medicus o dels Descriptors de Ciències de la Salut realitzats per BIREME. [MeSH browser en anglès o en castellà, HONF, DeCS].

IIb. Normes específiques:

TREBALLS DE RECERCA:
1. S’admetran treballs de recerca originals, el plantejament dels quals es realitzi majoritàriament a l’àmbit d’atenció primària. Els treballs no podran haver estat objecte de publicació a revistes ni presentats a altres congressos.
2. En el resum s’usarà la següent estructura: objectius, disseny (àmbit d’estudi, subjectes, material i mètodes, mesuraments i intervencions, anàlisis) resultats i conclusions.
3. L’incompliment de qualsevol d’aquestes normes suposarà el rebuig del treball.


CASOS CLÍNICS:
1. S’admetran treballs de tema lliure, el plantejament dels quals es realitzi majoritàriament a l’àmbit de l’atenció primària. Els treballs no podran haver estat objecte de publicació a revistes ni presentats a altres congressos.
2. S’haurà d’incloure inexcusablement els següents apartats: presentació (introducció, motiu de consulta, antecedents personals i familiars, malaltia actual, exploració física, proves complementàries), desenvolupament (diagnòstic diferencial i judici clínic) i conclusions (discussió).
3. L’incompliment de qualsevol d’aquestes normes suposarà el rebuig del treball.


EXPERIÈNCIES I PROPOSTES DOCENTS:
1. S’admetran descripcions d’experiències o propostes que siguin temes relacionats amb la clínica, la investigació, la formació o docència, la gestió sanitària, etc. Els treballs no podran haver restat objecte de publicació a revistes ni presentats a altres congressos.
2. Haurà d’incloure inexcusablement els següents apartats: objectius de l’experiència, descripció (àmbit, tipus-clínica, docent-formativa, investigadora, gestió, etc.) introducció, desenvolupament i conclusions.
3. L’incompliment de qualsevol d’aquestes normes suposarà el rebuig del treball.


PRESENTACIONS:
1. Els pòsters caldrà que s’ajustin a les dimensions 120 cm d’alt per 90 cm d’ample i hauran de penjar-se al plafó indicat. L’organització facilitarà materials per a la seva col·locació. Tots els pòsters hauran de retirar-se al finalitzar les activitats de les Jornades. No hi haurà presentacions orals dels pòsters.
2. Per fer la comunicació oral, disposareu d’un màxim de 8 minuts, amb 2 minuts més per realitzar la discussió posterior amb preguntes per part del Comitè Científic i del públic assistent. Es recomana dur al voltant de 8 diapositives, i no es permetrà excedir de 15. El Comitè Científic escollirà les comunicacions que, al seu criteri, tinguin opció a merèixer algun dels premis fixats per a ser defensades oralment a l’hora indicada en el programa de les Jornades el dia 9 d’abril de 2010.