Resolució óptima 1024 x 768
Inici
Fes-te soci
Webmail
Intranet
Contacta
Mapa Web
Qui som
Documents CAMFiC
Formació
Acreditació
Actualitat
L'espai del resident
Grups de treball
Vocalies territorials
Publicacions
Recerca
Congressos
Borsa de treball
Espai per al pacient
Servei al soci
Recursos/Enllaços
Imatge corporativa
Òrgans de govern
Missió i valors
Professionals CAMFiC
Estatuts
Pla Estrategic
Memòries
Visites web
On som
Documents Junta
Material cursos, jornades i congressos
Altres
Inici
Activitats 2011-12
Jornades CAMFiC
Aula Virtual
Sessions als CAP
Aula del Tutor
T'apropem la formació
Postgrau
Suport a la formació
Inici
Històric notícies CAMFiC
Revista de premsa
Notes de premsa
Efectes positius
El cafè de la CAMFiC
Espai R
Calendari d'activitats
Normativa
Documents d'interès
Jornades
XIV Jornades de Residents de Familia
XIII Jornades de Residents de Familia
XII Jornades de Residents de Familia
XI Jornades de Residents de Familia
X Jornades de Residents de Familia
IX Jornades de Residents de Familia
Inici
Entrevistes Capçalera
Línia editorial
Subscriu-te als Llibres de la CAMFiC
Butlletí
El Capçalera
Fulls per a pacients
Guies per a PDA
Ajuts a la Recerca de la CAMFiC
Beques i premis
IDIAP
FarmaEpoc II
Projecte lumbàlgia
Servei al soci
Maletí d'Atenció Primària
Recursos/Eines
Enllaços d'interès
Secció Internacional
Grups de treball
El butlletí
Notícies
Vocalies Territorials
El Capçalera
Residents
Documents CAMFiC
Recerca
Seveis al soci
Blog
Fes-te soci
Borsa de treball
Congressos
D
ermatologia
Tornar enrera
Components
Components
Activitats realitzades
Activitats realitzades
Projectes
Projectes
Casos clínics
Casos clínics
Enllaços d'interès
Enllaços d'interès
Adreça de contacte:
dermato@camfic.org
Coordinadora:
Sandra Pons Cuevas
Secretària:
Mar Ballester Torrens
Responsable secció Web:
David Garcia Hernandez
Altres membres:
Montserrat Andreu Miralles
Antonio R. Arevalo Genicio
Josep Ayllon Muñoz
Elisenda Botella Ruiz
Ana Clara Cereijo Thomas
Olga Dominguez Guillamon
Miriam Garcia Cerrajero
Olga Gonzalez Ferrer
Mireya Martinez Garcia
Miriam Mulero Collantes
Oscar Peral Alonso
Miguel Perona Pagan
Ana Ripoll Ramos
M. Teresa Sayrol Clos
Mª Rosa Senan Sanz
Marta Serra Gallego
Mireia Serrano Manzano
Marta Rosalia Sole Dalfo
Jorge Soler Gonzalez
Ester Valle Cruells
Clara Vilella
Carolina Burgos
Reunions
: hem realitzat reunions on ens hem anat posant al dia sobre les feines realitzades per cada subgrup. A l’octubre del 2008 consensuarem entre tots una Normativa pròpia de funcionament del grup de treball.
•
Publicacions
: Picadures per mosquit tigre. Percepció de la població afectada post l’esdeveniment de Aedes albopictus en Espanya. Original Actas Dermosifiliogr. 2008;99:708-13. N. Curcó, N. Giménez, M. Serra, A. Ripoll, M. García y P. Vives. Publicat setembre 2008
•
Realització dels Tallers
:
Taller de cirurgia menor i taller de crioteràpia
: 29 gener (4 hores); 19 Març a l’ Hospital de Terrasa (4 hores); 15 i 16 d’abril tallers d’habilitats practiques (2 sessions el dia 15 i una el 16)(12 hores); 15 d’octubre taller de C.menor en Amposta (4 hores); 5 de Febrer a Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat (4 hores).
Taller de teràpia tòpica i lesions eritematodescamatives a l’ AP
de 2h de duració, impartit dins del projecte de la CAMFiC “La pràctica clínica diària i l’us racional dels fàrmacs” als següents CAPs: CAP el Clot el 17.10.08 (Rosa Senan i Teresa Sayrol), CAP la Mina el 17.10.08 (Elisenda Botella i Mar Ballester), CAP Sant Pere-Reus 4 el 31.10.08 (Sandra Pons i Montse Andreu), CAP Flix al novembre del 2008 (Montse Andreu i Sandra Pons), CAP Santa Coloma de Gramanet el 17.11.08 (Elisenda Botella i Rosa Senán).
Taller “Abordatge de les Lesions eritematodescamatives a l’Atenció primària
” (docents: Rosa Senán i Montse Andreu) dins les Jornades de Residents realitzades el 27 de Març del 2009 a Tarragona.
•
Realització de Jornades i Cursos de Dermatologia
:
II Curs de dermatologia de la CAMFiC. Realitzat a la seu de la CAMFiC (Aula de Formació) del 1 al 8 de JUNY de 2009 (20 hores lectives) i impartit pels membres del Grup de Dermatologia de la CAMFiC.
•
Comunicacions a Congressos
.
Pòster a la WONCA Europe Conference, Basel, setembre 2009:
MINOR SURGERY IN PRIMARY CARE. M
. Serra Gallego, , A. Arévalo Genicio, C. Ortega Condés, A. Ripoll Ramos, N. Giménez Gómez
Experiència de una unitat de Cirurgia menor ambulatòria en AP cinc anys desprès de la seva implantació. Arévalo A, Serra M, Ortega C, Ripoll A, Pedrazas D, García M. Congres SEMFyC. Madrid. Novembre 2008.
Model organitzatiu de una unitat de cirurgia menor ambulatòria (UCIMA) en un centre de Atenció Primària. Cinc anys d’experiència. Arévalo Genicio A, Serra Gallego M, Ortega Condés C, Ripoll Ramos A, Pedrazas López D, Franco Murillo A. Congres SEMFyC Madrid. Novembre 2008.
•
Altres activitats realitzades
:
Revisió de diversos documents sobre terapèutica dermatològica elaborats per implantar a l’e-cap en l’aplicatiu “Guia Terapèutica electrònica de l'e-cap” (GT@e-cap): Herpes Zoster (Miquel Perona), Candidiasi oral i cutània (Montse Andreu), Dermatofits (Ester Valle), Escabiosi i pediculosi (Cati Serra, membre del grup de GERMIAP en el subgrup infeccions cutànies), Cel·lulitis, impetígen, fol·liculitis i furonculosi (Miquel Perona), Dermatitis atòpica (Sandra Pons), Dermatitis de bolquer (Sandra Pons), Dermatitis seborreica (Eli Botella). Psoriasis (mar Ballester) ACNE (Montse Andreu) ANTRAX I HERPES SIMPLE (Miquel Perona), PRUIJA(Eli Botella) I URTICARIA(Teresa Sayrol
).
o Col·laboració amb el Col·legi Oficial de Farmacologia de Barcelona en la elaboració d’un document sobre Psoriasi adreçat als farmacòlegs per a millorar l’educació dels malalts amb psoriasi.
o Participacions en Radio Salut programa "Les filles de Lilith" (cornella) per oferir informació sobre fotoprotecció i l’ús de cabines de Raigs UVA 17.02.09. ; el 4/3/09 infeccions fúngiques cutànies.
TALLERS
:
Continuar oferint a través de la CAMFiC els diferents tallers treballats pel grup:
• Taller d’infeccions cutànies (2h)
• Tallers de cirurgia menor:
o Taller de cirurgia menor bàsica (2h)
o Taller de Cirurgia Menor Bàsica (4h)
o Taller de Cirurgia menor d’urgències a l’atenció Primària (2h).
• Taller de Crioteràpia (2h).
• Taller de lesions eritematodescamatives (2 h)
• Taller de lesions eritematodescamatives (4h)
• Taller de teràpia tòpica dermatològica (2h).
• Taller de lesions cutànies premalignes i malignes (2h).
• Crear un Taller de Cirurgia menor avançada.
CURSOS
:
Continuar millorant i impartint el Curs de Dermatologia de 20h presencial a l’AULA i si ens és possible externalitzar-lo als centres que el demanin.
Elaborar algun Curs via Internet (e-learning) des de la CAMFiC.
RECERCA
: Elaborar i portar a la pràctica diversos treballs de recerca per conèixer la prevalença dels problemes dermatològics consultats a l’atenció primària i l’actuació, davant aquests, dels metges de família.
ALTRES TEMES
:
• Fulls d’informació pels pacients. Revisió dels fulls d’informació pels pacients que estan publicats fa temps a la WEB de la CAMFiC.
• Realitzar una Guia de Cirurgia Menor.
• Realitzar un tríptic o d’altre format menor de publicació sobre teràpia tòpica i Psoriasis.
• Recollir material visual (imatges de lesions cutànies, vídeos d’habilitats en cirurgia menor) propi del grup.
• Millorar la nostra formació interna.
• Continuar donant resposta als socis de la CAMFiC i a la pròpia Societat a les diverses consultes i projectes sobre temes dermatològics que demandin la nostra col·laboració.
• Interrelació amb altres professionals: dermatòlegs, farmacèutics i d’altres, treballar conjuntament per a millorar l’atenció al pacient amb problemes cutanis.
2005
2005
2004
2004
2003
2003
Gener
Pacient home de 26 anys d’edat i raça negra amb una tumoració ferma del mateix color de la pell ben delimitada al clatell d’anys d’evolució. L’epidermis per sobre és prima. La lesió és lleugerament pruriginosa i de vegades el pacient explica hiperestèsia; abans havia patit acne quística a cara i espatlla
Quin és el diagnòstic?
a) Queloide
b) Neurinoma
c) Lipoma
d) Dermatofibroma
e) Nevus del teixit connectiu
f) Fibromatosi
Consulta la resposta correcta.
Gener 2005
Resposta:
Queloide
Comentari:
Queloide és una cicatriu anormal pel sobrecreixement dels teixits durant el procés de cicatrització després d’una ferida o sobre una altra lesió cutània. A diferència de les cicatrius hipertròfiques sovint s’estén més enllà del defecte inicial. No es coneix perquè ocorre aquest fenomen, hi ha persones que tenen una major predisposició a produir queloides davant mínimes agressions (picadures, fol·liculitis o lesions d’acne). Altres factors influeixen: edat (nens i joves), raça negra i grup sanguini A, presentació familiar, localització (sobretot a cara, orelles, coll, esquena, zona preesternal i part superior d’extremitats). Inicialment presenten coloració vermellosa, desprès van perdent color. Quan han arribat a una certa grandària ja no creixen més, rarament poden tenir una progressió il·limitada. Sovint són asimptomàtics, rarament són pruriginosos i sensibles a la pressió, esdevenen únicament un problema estètic, mai malignitzen.
Tractament:
Difícil, moltes vegades val la pena no fer res. Recomanar a les persones amb tendència a fer queloides evitar procediments estètics com perforació de les orelles i cirurgies per raons cosmètiques en zones de risc.
Si el queloide té menys de 6 mesos es pot administrar un corticoid depot (Acetonid de Triamcinolona) mitjançant injecció intralesional cada 3-4 setmanes, però cal fer-ho amb compte i només si es té experiència. Es pot aplicar el corticoide en forma de crema o ungüent, 2 o 3 cops al dia i sota embenat oclusiu mentre es cobreix la pell del voltant amb pasta d’òxid de zinc.
Altres possibilitats són: aplicar compressió continua, si la localització ho permet, (coixins de 1-2 cm de gruix i embenat elàstic, la pressió constant redueix la formació de col·lagen); aplicar radioteràpia fraccionada (bons resultats en 50% casos) o crioteràpia aïllada o prèvia a corticoides intralesionals, pot oferir bon resultat. Un altre tractament nou és aplicar gel de silicona (dins de cobertura de tela rentable) durant 12-24h cada dia, iniciant-ho 3 o 4 setmanes després de la formació de la cicatriu, el queloide es fa més prim al llarg de dos a dotze mesos (es desconeix el mecanisme acció).
En queloides més antics aquestes mesures no solen ser eficaces i l’extirpació quirúrgica simple produeix sempre una recidiva, de vegades pitjor. Es pot reintervenir aplicant suspensió de corticoide en la ferida quirúrgica o bé infiltrant la cicatriu després de la intervenció, o combinant extirpació amb radioteràpia.
Setembre
Pacient home de 28 anys que presenta màcula hiperpigmentada des de després del naixement a cara anterior del tòrax, amb vores geogràfiques i pèl a la seva superfície. No li provoca cap símptoma i no ha crescut en els darrers mesos.
Quin és el diagnòstic?
a) Taca cafè amb llet
b) Melasma
c) Hipercromia postinflamatòria
d) Nevus melanocític congènit pelut
e) Nevus de Becker
Consulta la resposta correcta.
Setembre 2004
Resposta:
Nevus de Becker
Comentari:
Diagnòstic diferencial La taca cafè amb llet no acostuma a ser única i no presenta pèls en la seva superfície. El melasma és una hiperpigmentacio macular preferentment facial i abdominal en context d’alteracions hormonals, com ara l’embaràs. L’hipercromia postinflamatòria (dermatitis de Berloque, p.e.) pot simular-ho, però probablement no existeixin fol·licles pilosos en la superfície. La lesió més similar és el nevus melanocític congènit pelut, aquest està present des del naixement, a diferencia del nevus de Becker.
Discussió
El nevus de Becker és una lesió clínicament asimptomàtica. Més freqüent en homes, sol aparèixer a l’adolescència, però pot fer-ho abans. La lesió inicialment és aplanada, però pot elevar-se (superfície berrugosa papil·lar), s’hiperpigmenta amb l’exposició solar color marró clar, vora geogràfica, desenvolupa més endavant pèls grollers i no desapareix amb l’edat. Es localitza a la meitat superior del tronc amb predomini a l’espatlla. La lesió augmenta de volum durant un o dos anys, i s’estabilitza, rarament desapareix.
Ocasionalment pot existir hipoplàsia de les estructures subjacents: mama, braç.
Tractament:
tranquil·litzar, no existeix un tractament eficaç. El làser acostuma a disminuir la pigmentació de la lesió.
Autor i fotografia:
Raül Bonich.
Revisió:
Marta Baldomà
Maig
Pacient home de 73 anys d’edat que viu sol; l’acompanyen uns amics a la consulta perquè ens mostri una lesió de més de 6 mesos d’evolució per la qual el pacient no havia volgut consultar, tanmateix explica una pèrdua de 7 quilos de pes en 6 mesos.
Quin és el diagnòstic?
a) Metàstasi
b) Sarcoma part toves
c) Melanoma
d) Carcinoma espinocel·lular
Consulta la resposta correcta.
Maig 2004
Resposta:
Melanoma
Comentari:
En veure la lesió es va derivar el pacient a urgències de l’hospital de referència. A l’analítica destaca: VSG: 104, PSA: 12.48, GGT: 90, hematies: 3.65, Hto: 37, i Hb: 12.6, la resta normal. Ecografia hepàtica: múltiples nòduls hepàtics sòlids als dos lòbuls, suggestius de malaltia hepàtica. Amb els primers resultats s’envia el pacient a urgències de l’hospital de referència. El pacient queda ingressat a medicina interna amb sospita de sarcoma de parts toves. La biòpsia informa de melanoma amb component exofític i creixement profund. TAC toràcica i abdominal: extensa malaltia metastàsica amb ganglis afectats peritumoral, axil·lar dret, mediastínic, biliar i retroperitoneal alta, pulmonar, esplènica i suprarrenal esquerra. Neumonitis obstructiva de lòbul inferior esquerre sense que es descarti lesió endobronquial. Lesions costals inespecífiques. TAC cranial: metàstasi. Tractament: radioteràpia pal·liativa ja que el melanoma sagnava. El malalt va romandre ingressat a la unitat de cures pal·liatives. Melanoma: és un tumor maligne dels melanòcits, cèl·lules dendrítiques originades a la cresta neural i responsables de la síntesi de melanina. Localització: pell i menys freqüentment a mucoses, atès el seu origen a la cresta neural es poden observar a la retina i meninges. És la causa més freqüent de mort entre les malalties cutànies, representa el 2,5% de tots els càncers i és el responsable del 1-2% de les morts per càncer. S’ha detectat un increment sostingut en molts països occidentals des dels anys 60, sembla que a Austràlia comença a disminuir per les campanyes de protecció solar.
Factors de risc (de major a menor risc):
A) Nombre elevat de nevus, nevus atípics en pacients amb antecedents familiars de melanoma, lesions pigmentades amb canvis clínics.
B) Història prèvia de melanoma, història familiar de melanoma, nevus atípics, fototipus de pell clara.
C) Cremada solar fàcil, lentígens múltiples, immunosupressió per trasplantament.
Formes clíniques:
A) Extensió superficial: qualsevol lloc (tronc-homes, cames-dones).
B) Nodular: qualsevol lloc.
C) Lentigen-melanoma: zones exposades, malar i pretemporal.
D) Acral: palmes, plantes, llit unguial, superfície mucosa.
Diagnòstic diferencial:
Lesions melanòcitiques: nevus blau, lentigen simple, nevus de vulva. L. epidèrmiques: queratosi seborreica, carcinoma basocel·lular pigmentat, L. vasculars: granuloma piogènic, hemangiomes, llac venós, sarcoma de kaposi Pronòstic: depèn de l’existència de metàstasi en el moment del diagnòstic i, en cas negatiu, de la profunditat en mm (índex de Breslow), i de la presència d’ulceració; la ulceració es l’ absència histològica d’epidermis per sobre del tumor. Altres factors pronòstics: nivell de Clark (a major nivell pitjor pronòstic, pitjor si arriba a teixit gras subcutani); localització: cuir pilós, mans i peus pitjor pronòstic; sexe: dones millor pronòstic; edat: major edat, pitjor. Tractament: cirurgia àmplia. Una vegada feta la primera extirpació es realitza l’estadiatge microscòpic i segons el Breslow, la grandària del tumor i la localització es fa una ampliació de l’extirpació. Davant la sospita de melanoma s’ha de remetre al dermatòleg de referència de manera urgent.
Autors:
Rosa Senan, Olga Dominguez, Oscar Peral i Ana Clara Cereijo
Fotografia:
Montserrat Andreu Miralles
Revisió:
Montserrat Andreu Miralles, Marta Baldomà
Març
Pacient home de 13 anys amb petites pàpules assimptomàtiques, d’uns 4 mm, arrodonides de superfície llisa i color de la pell. Són múltiples i es localitzen a la cuixa.
Quin és el diagnòstic?
a) Quist de millium
b) Fol.liculitis
c) Berrugues vulgars
d) Xantogranuloma juvenil
e) Molluscum contagiosum
Consulta la resposta correcta.
Març 2004
Resposta:
Comentari:
Infecció mucocutània autolimitada deguda a un poxvirus. És contagiosa i freqüent en nens i adults joves. Les fonts habituals de contagi són les piscines, instal·lacions higièniques comunes i el contacte estret dels nens durant el joc. En els adults es poden transmetre per via sexual. El període d’incubació no es coneix, entre dues setmanes i sis mesos; poden aparèixer formes disseminades per immunodeficiència. Clínica: apareixen en brots freqüentment a la primavera i la tardor. Són pàpules assimptomàtiques de color de la carn amb forma de cúpula que té una depressió central o umbilicació (principal signe diagnòstic sobretot a lesions antigues). Consistència ferma. Grandària d’entre 1 mm i 1 cm, generalment múltiples, però pot aparèixer alguna lesió solitària. Poden aparèixer a qualsevol punt, més freqüents a cara, coll, i a prop de gran plecs. Apareixen a zones prèviament danyades, sol infectar pells ferides o eczematoses, ja que el virus no pot travessar la pell sana. Les que es localitzen a genitals o abdomen inferior en adults gairebé sempre es contrauen durant l’activitat sexual. Cada lesió individual dura prop de 2 mesos. A mesura que retorna, pot inflamar-se o mostrar canvis eczematosos. El brot es resol de forma espontània abans d’un any. Rarament són recurrents. Els malalts amb èczema atòpic són més susceptibles, presenten amb freqüència lesions generalitzades, sobretot si es confonen amb un èczema i es tracten amb corticoides tòpics. Tractament Les lesions desapareixen espontàniament, per tant, és pot no fer res. Sobretot en nens, se’ls evita tractaments dolorosos. Més que recidives els nous molluscum corresponen a nous elements que ja devien estar en període d’incubació autocontagiats. Es poden tractar per evitar l’autoinoculació, amb raspatge amb cullereta dermatològica (curetatge), amb crioteràpia, i amb càustics com àcid tricloroacètic o vesicants com la cantaridina, però poden deixar cicatrius. Aïllar els nens amb molluscum pot evitar contagis, però en la majoria dels casos els nens predisposats (atòpics) patiran el molluscum i els no atòpics no es contagiaran. Els immunomoduladors poden ajudar a resoldre la infecció vírica, la cimetidina a dosis 40 mg/kg/d durant 3 mesos s’ha mostrat eficaç. Un tractament que ha demostrat ser efectiu és l'aplicació tòpica d'Imiquimod (Aldara).
Febrer
Dona de 72 anys, amb els antecedents d'asma, poliartrosi i diabetis mellitus tipus 2 en tractament amb hipoglucemiants orals (no insulina) i bon control metabòlic, que consulta per haver-se observat des de fa uns dos mesos, unes lesions cutànies totalment assimptomàtiques localitzades zona proximal de cuixes, havent aparegut un altre de nova a hemiabdomen inferior. En l'interrogatori comprovem que no s'ha aplicat cap crema amb cortisona ni hi ha hagut canvis en el seu tractament habitual. A l'exploració veiem 5 lesions distribuïdes en zona proximal d'ambdues cuixes (sobretot cara interna i posterior) i abdomen inferior, que al tacte s'observa una pell més fina, com deprimida, tot i que indurada i d'aspecte brillant i arrugat. Es va fer la derivació de la pacient al dermatòleg de referència per realitzar biòpsia de la lesió i per confirmar el diagnòstic de sospita.
Les següents entitats entren dins el diagnòstic de sospita.
Quin és el diagnòstic?
a) Liquen escleroatròfic
b) Amiloïdosi
c) Necrobiosi lipoïdal
d) Morfea
e) Cicatriu queloïdal
Consulta la resposta
Consulta la resposta correcta.
Febrer 2004
Resposta:
Morfea
Setembre
Dona de 65 anys de pell clara que presenta diferents màcules hiperpigmentades amb superfície rugosa al tacte al tronc. Té les lesions des de fa anys i no li molesten.
Quin és el diagnòstic?
a) Queratosi actínica i carcinoma escamós
b) Lentigen actínic o lentigen maligne-melanoma
c) Berrugues vulgars
d) Epitelioma basocel·lular
e) Nevus melanocítics o altres tipus de melanoma
f) Queratosi seborreica
Consulta la resposta correcta.
Setembre 2003
Resposta:
Queratosi seborreica
Al cas clínic la queratosi seborreica o berruga seborreica és un tumor benigne derivat dels queratinòcits de la capa espinosa. S’hereta de forma autosòmica dominant.
Hem de preguntar pels antecedents familiars.
No donen símptomes, són estables durant anys i de creixement molt lent.
La presentació clínica és molt diversa, cosa que pot originar certa confusió diagnostica.
Les lesions poden ser grans o petites, poden ser úniques o molt nombroses. Clínicament tenen un vora ben definida i una superfície rugosa, que pot aparèixer fissurada o puntejada.
El color de la lesió és uniforme, però varia molt d’una lesió a una altra depenent de la quantitat de melanina captada pels queratinòcits immadurs (des del groc fins al marró o negre).
Normalment la queratosi seborreica és sobreelevada, però ocasionalment és plana; algunes lesions poden ser pediculades, especialment al voltant dels ulls o els plecs. Les lesions acostumen a aparèixer a zones exposades al sol en algun moment, són rares a les natges, cara interna dels braços o cara interna dels malucs. En persones de raça negra es poden presentar durant els primers anys de la vida adulta a la cara com a pàpules pigmentades i pediculades. Aquesta lesió és el diagnòstic diferencial més freqüent del melanoma maligne. Les queratosis seborreiques no requereixen tractament. Si provoquen molèsties per irritació, frec o problemes estètics importants es poden tractar amb crioteràpia (no tindrem diagnòstic histopatològic), extirpació, afaitada, o curetatge de les queratosis petites.
Agost
Dona de 26 anys que des de fa 10 dies presenta unes lesions papulars eritematoses i pruriginoses a la superfície anterior d’ambdues cames, avantbraços, planta dels peus i palmell de les mans. Algunes tenen l’aspecte de cercles concèntrics, i també s’observen lesions similars amb una vesícula al centre.
No té cap altre símptoma acompanyant. Refereix que una setmana abans de l’inici de les lesions havia seguit un tractament amb Amoxicilina-clavulànic per una amigdalitis, i que no és el primer cop que li passa però mai ha consultat.
Quin és el diagnòstic?
a) Sífilis secundària
b) Psoriasi pustulosa
c) Pèmfig
d) Eritema polimorf
e) Lupus eritematós agut
Consulta la resposta correcta.
Agost 2003
Resposta:
Eritema Polimorf o Multiforme minor
L’eritema polimorf (o multiforme) minor és una afectació autolimitada i benigna que tendeix a recidivar. És un quadre reactiu, de probable causa inmunoal·lèrgica, on el desencadenant sol ser alguna infecció (herpes, micoplasma) o l’ús de fàrmacs (sulfones, penicil·lines, al·lopurinol...). Més freqüent a nens i adults joves (20-30 anys), aquesta malaltia apareix de forma aguda al llarg de 10 dies i sol involucionar en 2-3 setmanes. Afecta a la part distal de cames, braços i mucosa oral, malgrat ser més pronunciat a les mans. Es mostra com a una erupció polimorf amb diverses lesions i predomini de les pàpules eritematoses i vesícules, que poden ser doloroses o pruriginoses. La lesió patognomònica és la lesió en diana, formada per tres anells concèntrics amb diverses tonalitats i relleus, que envolten una zona central deprimida. A vegades hi ha una afectació general (miàlgies, cefalea...)
Juliol
Home de 37 anys, fumador i sense antecedents d’interès que fa 3 mesos presenta dos lesions a la cama esquerra. Hi ha dos plaques amb la superfície llisa i brillant junt amb un “halo” eritemato-violaci, a la palpació la placa és dura i no hi creix pèl. Les lesions no són pruriginoses i no refereix cap altre símptoma acompanyant.
Quin és el diagnòstic?
a) Tinya corporis
b) Escleromixedema
c) Cremades
d) Morfea en plaques
e) Liquen escleròs
Consulta la resposta correcta.
Juliol 2003
Resposta:
Morfea en plaques
La esclerodèrmia és una malaltia generalitzada que es caracteritza per aparició d’alteracions inflamatòries, vasculars i escleròtiques a la pell i diversos òrgans interns, en especial pulmons, cor i tub digestiu. Es classifica en 2 grans grups: esclerodèrmia localitzada i sistèmica. En el nostre cas, la biòpsia s’informa com infiltrat esclero-inflamatori de predomini limfocitari al voltant dels vasos, aquests últims reduïts en nombre. Disminució dels apèndix pilo-sebacis. L’esclerodèrmia localitzada té poca repercussió sistèmica, però localment pot ser molt desfigurant, es divideix en: morfea i esclerodèrmia lineal. Amb aquest diagnòstic, el seguiment l’ha de fer el dermatòleg i s’ha de completar l’estudi amb una correcta anamnesi, anticossos específics i capil·laroscòpia.
Juny
Pacient home de 64 anys sense antecedents d’interès excepte hipertensió arterial tractada amb dieta. Consulta per tumoració asimptomàtica localitzada a la cara des de fa 15 dies. A l’exploració s’observa un sol nòdul de 1,5 cm de diàmetre del color de la pell lleugerament vermell, arrodonit i dur a la palpació. A la seva superfície s’observa un cràter central amb una crosta que el cobreix.Tractament: quirúrgic, per evitar lesió residual i confirmar diagnòstic per anatomia patològica. Un dels següents no forma part del diagnòstic diferencial.
Quin és el diagnòstic?
a) Queratoacantoma
b) Carcinoma
c) Queratosi actínica
d) Berruga vulgar
e) Tots estan dins el diagnòstic diferencial
Consulta la resposta correcta.
Juny 2003
Resposta:
Queratoacantoma
Abril
Pacient dona de 14 anys sense antecedents d’interès, antecedents familiars: pare amb psoriasis. Consulta per inici sobtat d’erupció cutània generalitzada (afectació d’un 10% de superfície corporal) amb discreta pruïja. Antecedent de Faringoamigdalitis fa 1 setmana. A l’exploració s’observa una erupcions cutànies macular de formes ovalades de vores irregulars amb discreta descamació, no afecta a mans ni peus.
Quin és el diagnòstic?
a) Pitiriasis versicolor
b) Pitirisis rosada de Gubert
c) Eccema
d) Psoriasis guttata ó en gotes
Consulta la resposta correcta.
Abril 2003
Resposta:
Psoriasi
“Consells per aplicar correctament i eficaçment el tractament tòpic”.
- Presentació de la Dra. Elisabeth Busquets.
- Accés a vídeos.
Fotomedica
- Portal que combina la docència mèdica amb les noves tecnologies; és una pàgina docent, dinàmica i interactiva dirigida al metge de família, basada en la imatge mèdica en format digital.
Valoració: molt interessant
Dermis
- Ens ve d’Alemanya un magnífic atlas dermatològic online amb més de 4500 imatges, i possibilitat de fer recerques de patologies de la pell a través de qualsevol imatge, per ordre alfabètic, per patologies o per localització; amb diagnòstic diferencial de cada lesió i enllaços de referències bibliogràfiques a PubMed.
Valoració: molt interessant
Dermatoweb
Web de dermatologia molt útil sobretot pel seu apartat titulat "20 motivos de consulta frecuentes" així com també pels molts casos clínics que es poden consultar, també hi ha un atlas prou útil".
Valoració: força interessant per consultar problemes freqüents, tot i que está incomplerta en alguns camps i manca continguts en altres dermatopaties.
Dermatlas
Projecte de col·laboració internacional que permet accedir a més de 5000 imatges dermatològiques de qualitat, i també un qüestionari online.
Valoració: Interesant
Atlas de medicina online
Internet dermatology society
Facilita recursos de dermatologia tant pels professionals com pels pacients. Ofereix informació per compartir sobre coneixements i temes organitzatius, taules rodones, grups de discusió, docuements d'interés, etc...
Actualidaddermatol.com
Pàgina molt complerta que ofereix informació sobre congresos de dermatologia, les últimes notícies i la possibilitat d’accedir de forma gratuita a articles d’investigació o actualitzacions publicats entre els anys 1990 i 2006 en la Revista “Actualidad Dermatológica”.
Valoració: Molt interesant
Especialistas dermatología
Portal independent dirigit a proporcionar informació dermatologica a dermatòlegs, metges d’altres especialitats, educadors i pacientes. Reccull gran nombre d’enllaços (hospitals, revistes especialitzades, professionals, fundacions, associacions, congresos, etc...)
AVÍS A PACIENTS: La informació d’aquest lloc està adreçada a professionals de la salut.
El seu contingut no s’ha de fer servir per diagnosticar o tractar cap malaltia.
Si teniu o sospiteu l’existència d’un problema de salut, consulteu el/la vostre/a metge/essa.
C/ Diputació 316, CP: 08009 Barcelona Tel: 93 301-17-77 Fax: 93 245 37 52
© 2009. Tots els drets reservats.