Els anomenats “weekend warriors” o esportistes de cap de setmana són aquells adults que concentren l’activitat física intensa només en 1 o 2 dies a la setmana. Són sobretot homes d’entre 40 i 60 anys, amb feines i responsabilitats familiars que els dificulten entrenar amb regularitat. Tot i representar només entre l’1 i el 3% de la població adulta, aquest grup acumula una elevada incidència de lesions musculoesquelètiques.

Les lesions més habituals inclouen esquinços, distensions musculars, tendinitis, lesions de genoll i turmell, així com problemes a espatlla i colze en esports com el futbol, el tennis, el pàdel, el golf o el running.

“Els perfils més perillosos són els que han fet esport de joves, han deixat de practicar-lo i mantenen l’esperit competitiu. Sovint el cos ja no acompanya l’acció que vols fer, i les errades de coordinació provoquen lesions”, explica Toni Morral, fisioterapeuta i membre del Grup d' Exercici Físic i Salut de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC).

Diferències entre homes i dones

Les dades mostren que els homes són majoria entre els esportistes de cap de setmana. A més, tendeixen a patir més lesions musculars (isquiotibials), fractures agudes i lesions de maluc i espatlla. Les dones, en canvi, presenten més risc de lesions de genoll (especialment lligament creuat anterior), turmell i lesions per estrès ossi, així com una major prevalença de commocions cerebrals.

En aquest sentit, Morral apunta que hi ha un component d’actitud “els homes pateixen més lesions perquè sovint no coneixen els seus límits i no escolten el cos. Els corredors, per exemple, tenen una competició amb ells mateixos i acaben amb tendinitis o fractures per excés d’entrenament”.

Factors de risc

Els elements que més influeixen en les lesions són: l’edat avançada, antecedents de lesions, sobrepès o massa corporal elevada, tècnica deficient o manca de preparació física continuada.

En esports com la bicicleta de muntanya, també hi juguen factors externs com el clima o el desconeixement del terreny. “S’ha de respectar la muntanya”, insisteix Morral.

Prevenció: el paper de l’atenció primària 

Les estratègies de prevenció passen per l’escalfament, la progressió gradual de la càrrega i, sobretot, la pràctica regular. Aquí, l’atenció primària juga un paper clau, orientant sobre hàbits saludables, adaptació d’exercici i detecció precoç de lesions.

La CAMFiC subratlla que la medicina familiar i comunitària és la porta d’entrada per ajudar aquests esportistes ocasionals a reduir riscos i gaudir de l’activitat física amb seguretat.