Les principals societats mèdiques catalanes adverteixen que la colonoscòpia en persones grans amb fragilitat no aporta prou beneficis per compensar les complicacions que pot comportar. El consens ha estat elaborat per la Societat Catalana de Digestologia (SCD), la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia (SCGiG) i la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC).

La colonoscòpia és una tècnica invasiva essencial per a l’estudi del còlon generalment segura i ben tolerada. No obstant això, en pacients d’edat avançada o fràgils augmenta significativament el risc d’esdeveniments adversos. Segons el document, fins a un de cada quinze pacients d’aquest grup pot patir una complicació greu.

La Dra. Monica Solanes, metgessa de família i vicepresidenta de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària explica que “les obligacions ètiques de no fer mal i respectar l’autonomia de la persona, fan necessària una valoració curosa i individualitzada de les exploracions invasives de la colonoscòpia, és a dir, cal aplicar el no fer en medicina quan els riscos superen els beneficis”.

Els experts recorden que els pòlips colorectals necessiten entre 10 i 15 anys per evolucionar a càncer colorectal. Això fa que el benefici potencial de la colonoscòpia en aquest col·lectiu sigui molt limitat, mentre que el risc de complicacions és alt.

A més, la majoria de les persones grans amb fragilitat presentaran almenys una complicació —habitualment lleu— després d’una colonoscòpia, i una de cada 15 patirà una complicació greu. En termes globals, es calcula que entre 3 de cada 100 i 3 de cada 1.000 pacients d’aquest perfil tindran una complicació greu, en funció del grau de fragilitat.

Cribratge de càncer de còlon

Pel que fa al cribratge poblacional, els experts recorden que ha de suspendre’s quan els beneficis no superen clarament els riscos. Entre els 50 i 75 anys, el cribratge del càncer colorectal redueix la mortalitat específica en aproximadament 1 de cada 100 pacients a llarg termini, però no s’ha observat una reducció en la mortalitat global. A més, els beneficis només es fan evidents passats almenys 5 anys. 

Per tant, la metgessa de família Monica Solanes, una de les autores del document  “atesa la limitada eficàcia del cribratge, l'increment del risc de complicacions de la colonoscòpia, i que cal esperar fins a 10 anys perquè es facin patents els efectes sobre la supervivència, la majoria de publicacions consideren que el risc del cribratge supera el benefici a partir dels 75 anys en individus sense comorbiditat”.

Principals recomanacions del consens

• No fer colonoscòpia en pacients amb fragilitat avançada, excepte en casos excepcionals després d’una valoració individualitzada.
• En pacients amb fragilitat moderada, avaluar de forma personalitzada la relació benefici-risc abans d’indicar la prova.
• Suspendre el cribratge de càncer colorectal en persones sense fragilitat a partir dels 75 anys, i com a màxim als 80 anys si hi ha antecedents de pòlips.
• Evitar repetir colonoscòpies de seguiment en persones grans amb resultats previs negatius o sense lesions d’alt risc.

Els autors subratllen que l’ètica mèdica obliga a no fer mal i a respectar l’autonomia del pacient. Per això, demanen una valoració acurada i individual abans d’indicar una exploració invasiva com la colonoscòpia en persones grans i fràgils.