La Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) i l’Observatori de Medicina de Familiar del Maresme (OMFaM) 
presenten conjuntament el resultats d’un estudi del 2025 sobre la càrrega de treball real del metge de família¹ 
L’estudi però qüestiona paradigmes clàssics: es refuta la creença que l’envelliment i la patologia crònica 
siguin els motors de l’esgotament professional, per contra els resultats mostren que quan s’atenen pacients altament complexos, 
el professional reporta nivells de “rellevància clínica” significativament més alts, dignificant l’acte mèdic.

Principals resultats

La mostra va registrar una pressió assistencial mitjana de 145 visites per setmana per professional. El 89,4 % de les visites es resolen al equips d’Atenció Primàri, concretament el 44,8% dels motius de consulta es resolen al moment i el 44,6% es fa seguiment al propi centre de salut, només  el 10,7% són derivats al segon nivell assistencial. El 80,4% de les visites es van considerar adequades.

La prevalença de burnout greu va arribar al 15% de la mostra¹. Ara bé, qui més pateix burnout és el personal administratiu, concretament un 33%.

El grup amb burnout va reportar el doble de percepció de complexitat per manca de temps agendat: 44,5% versus 26,1% de les visites.

En el grup amb alta resiliència s’observa que aquests professionals fan més visites presencial, visiten menys patologia psicosocial, perceben menys complexitat, resolen més i reporten menys retard assistencial.

Canvis en paradigmes clàssics

Per el metge de la CAMFiC Juancho Montero i coordinador de l’IOMFaM  “els resultats d’aquest estudi prospectiu qüestionen diversos paradigmes clàssics en la gestió de recursos humans en la medicina de família contemporània. En primer lloc, es refuta la creença que l’envelliment i la patologia crònica siguin els motors de l’esgotament. La complexitat biològica (GMA) dels pacients no prediu el burnout. De fet, els resultats mostren que quan s’atenen pacients altament complexos, el professional reporta nivells de “rellevància clínica” significativament més alts, dignificant l’acte mèdic”.

De manera que el veritable impacte per al professional no és el pacient físicament malalt, sinó la col·lisió entre agendes rígides i demandes d’alta intensitat emocional o burocràtica.

D’altra banda, les dades evidencien que el metge altament resilient sobreviu limitant el volum de càrrega. Tanmateix, aquesta resiliència no és invulnerable: en els “punts calents” organitzatius (centres amb fallades estructurals severes en la gestió de la demanda que disparen els retards), la resiliència elevada desapareix. Per tot això, el metge Juanjo Montero conclou que “això indica que responsabilitzar el metge del seu propi esgotament instant-lo a “ser més resilient” és ineficaç si el macro entorn de l’Equip d’Atenció Primària és disfuncional”.

Finalment, el biaix de gènere detectat requereix visibilització immediata. Les metgesses de família estan absorbint el “treball de cura emocional” de la consulta (major càrrega psicosocial), cosa que les empeny a pitjors marcadors de recuperació física i a més fatiga al final de la jornada laboral.

Una Jornada sobre la situació de la Medicina Familiar i Comunitària

Aquest estudi es presentarà en el marc d’aquesta jornada de l’Observatori de Medicina de Familiar del Maresme, que s’organitza conjuntament amb la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) i la filial del Maresme de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (ACMCiB), el proper dijous 14 de maig al centre cívic “La Fabrica” de Cabrils.

On també es parlarà sobre derivacions de l’AP a l’Hospital. En aquest sentit, es va analitzar 7.158 motius de consulta i es va veure que un 12.5% acabava en derivació.

Els resultats indiquen que la càrrega laboral (nombre de visites diàries) i l’estat emocional del metge (mesurat a través del burnout) no tindrien efecte sobre la freqüència de derivació. Tampoc la fatiga o si la visita és del principi o del final del dia. Per contra, les variables que més influirien en aquesta freqüència serien el gènere del metge (amb els homes derivant menys que les dones), la percepció de complexitat de la visita (amb més derivacions en les visites considerades complexes), i les variables més relacionades amb el pacient i la patologia consultada i el tipus de motiu de consulta (el motius administratius es deriven menys y la patologia aguda i psicosocial més).

Jornada:  VIII Jornada Observatori de Medicina de Família al Maresme

¹ Son 57 metges de família categoritzats com a “metges sentinella”, pertanyents a 18 Equips d’Atenció Primària (EAP) i consultoris locals del sistema de salut de Catalunya (ICS i entitats concertades).