CAMFiC
La Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) explica que quan des de les consultes d’atenció primària veuen un pacient amb risc de malaltia renal crònica (MRC) no només s’hauria de pensar en la possibilitat que el pacient arribi algun dia a diàlisi, també s’està identificant una persona amb un major risc cardiovascular que mereix ser valorat i tractat.
La raó és que la hipertensió, la diabetis i l’ateroesclerosi poden provocar dany renal, però, al mateix temps, quan el ronyó perd funció es produeixen una sèrie de canvis que afavoreixen la malaltia cardiovascular. El tabaquisme, la dislipèmia, l’obesitat i el sedentarisme completen aquest entorn de risc. Quan aquests factors coincideixen, el pacient queda exposat simultàniament a diferents vies de dany renal i cardiovascular.
Però també està canviant el perfil del pacient renal, alerta el metge Pau Sendra de la CAMFiC “ja no hem de pensar només en el pacient amb malaltia renal avançada. Cada vegada identifiquem més persones amb MRC en estadis inicials, sovint en el context de l’envelliment de la població, la diabetis, l’obesitat i la hipertensió”.
Per això, des de l’atenció primària s’hauria de passar d’una visió fragmentada per patologia a una visió global del risc cardiorenal. “Aquesta és probablement una de les principals oportunitats que tenim a l’atenció primària” exposa el metge Pau Sendra “la MRC pot evolucionar durant anys sense donar cap símptoma. No hem d’esperar que el pacient tingui edemes, cansament o altres manifestacions de la malaltia renal avançada. Podem detectar-la fent dues proves ben senzilles des de la consulta de primària: la creatinina plasmàtica, amb el càlcul del filtrat glomerular estimat (FGe) que permet veure la quantitat de sang netejada pel ronyó i el coeficient albúmina/creatinina (QAC) en orina, que ens dona la quantitat de proteïna en orina)
En persones amb diabetis, hipertensió, malaltia cardiovascular, obesitat o altres factors de risc, aquestes determinacions formen part de la pràctica habitual, cosa que permet detectar la MRC precoçment i a la vegada fer una prevenció cardiovascular.
En aquest context, el metge Pau Sendra conclou que “la gran oportunitat és que no cal plantejar dues estratègies separades, una per al ronyó i una altra per al cor. En molts casos, és la mateixa estratègia: detectar aviat, controlar els factors de risc i utilitzar tractaments que protegeixin simultàniament els dos òrgans”.
Prevalença de la Malaltia Renal Crònica
Al voltant del 10-15% de la població pateix Malaltia Renal Crònica (MRC). Això significa que, probablement, estem parlant de milers de persones a Catalunya.
En canvi, el Registre de Malalts Renals de Catalunya comptabilitza principalment els pacients que han arribat a tractament renal substitutiu. A finals de 2024 hi havia 12.694 persones en diàlisi o amb un trasplantament renal. Aquesta xifra representa només la part més avançada de l’espectre de la MRC. “Pensem que la malaltia està clarament infradiagnosticada. I, per tant, probablement tenim dues realitats simultànies: molta MRC encara no diagnosticada i una proporció important de pacients en què MRC i malaltia cardiovascular conviuen”, explica Pau Sendra metge de la CAMFiC.