
Què ens cal per confirmar una malaltia renal crònica? Quin paper té l’albuminúria en el risc cardiovascular? Com abordem una anèmia en una persona amb MRC? Aquestes són algunes de les preguntes que hem intentat donar resposta en la IV Jornada de Malaltia Renal Crònica a l’Atenció Primària, celebrada avui, 27 d’octubre, a la CAMFiC.
Aquesta edició ha combinat un plenari sobre les pautes d’harmonització i la síndrome cardiorenal, hepàtica i metabòlica amb el treball en grups de tres casos clínics. Amb una única idea: traslladar aquests continguts a les decisions que els metges i metgesses de família prenen cada dia a la consulta.
Betlem Salvador, coordinadora del Grup de Treball de MR de la CAMFiC, i Patricia Fernández, nefròloga de la Fundació Puigvert, han conduït el plenari. Han parlat sobre pautes d’harmonització del tractament i la relació de la MR amb malalties cardiovasculars, obesitat, diabetis o l’esteatosi hepàtica.
En el cas clínic sobre MRC i risc cardiovascular, Pau Sendra, ens ha explicat a qui cal fer cribratge i com confirmar el diagnòstic. Un dels missatges que ens emportem d'aquesta sessió és la necessitat de valorar conjuntament el filtrat glomerular estimat i el quocient albúmina/creatinina en orina, i de comprovar la cronicitat de les alteracions abans d’establir el diagnòstic.
José Romano ha tractat les complicacions més freqüents de la MRC i com abordar-les des de la consulta. A partir del cas clínic, ha parlat de l’alimentació, de la interpretació de les analítiques i del maneig de l’anèmia, la hiperpotassèmia i les alteracions del metabolisme mineral i ossi.
Amb Sílvia Cobo hem treballat la síndrome cardiorenal, hepàtica i metabòlica. Durant la seva intervenció ha insistit en la necessitat de detectar i diagnosticar l’obesitat, i de complementar l’índex de massa corporal amb mesures com el perímetre abdominal o l’índex cintura-alçada.
El plenari final ha recollit les conclusions dels casos i ha donat espai als dubtes dels assistents. Entre les preguntes, ha sorgit la del consum de suplements com la creatina i la seva possible influència en la funció renal i en les proves que utilitzem per valorar-la. Una pregunta que ha connectat el debat final amb els dubtes que arriben cada dia a la consulta.
Agraïm a tots els assistents i el grup de treball de la Malaltia Renal de la CAMFiC per compartir amb nosaltres tots aquests coneixements.
.jpg)