14 de febrer de 2017

Nota de premsa: Un estudi d’atenció primària que vincula ansietat i depressió a infarts i ictus analitza 401.000 pacients catalans amb síndrome metabòlica

La principal conclusió del Projecte StreX és que la depressió i l’ansietat augmenten un 30% el risc de patir esdeveniments cardiovasculars en persones amb síndrome metabòlica.

Una investigació de Yolanda Ortega, metgessa de família de l’ICS a Salou i vocal de formació i docència de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), ha suposat el seguiment, durant 5 anys, de 401.000 pacients catalans, d’entre 33 i 75 anys, en l’àmbit de l’atenció primària de Catalunya. L’objectiu és avaluar l’impacte de la depressió i l’ansietat en persones amb síndrome metabòlica (SM) com a elements que precipiten l’aparició d’alguns esdeveniments cardiovasculars. L’estudi d’aquests pacients —analitzats entre 2009 i 2014— forma part de la tesi doctoral de Yolanda Ortega, tutelada pels doctors Juan Josep Cabré i Josep Lluís Piñol, i amb la col·laboració del Dr. Enric Aragonès. Ortega va llegir la tesi al mes de desembre de 2016, que va poder treballar amb un beca SIDIAP i amb l’ajuda de la Unitat de Suport a la Recerca coordinada pel Dr. Josep Basora.

La principal conclusió del Projecte StreX és que la depressió i l’ansietat augmenten un 30 % el risc de patir esdeveniments cardiovasculars en persones amb síndrome metabòlica, cosa que els comporta un pitjor pronòstic de salut. L’SM afecta un 20 % de les persones majors de 45 anys a Catalunya. Es caracteritza per agrupar diversos factors de risc, de manera que una mateixa persona pot tenir pressió arterial elevada, colesterol alt, obesitat, i excés de triglicèrids i anomalies del sucre en sang (glucèmia).

En total, s’ha registrat un 8,7 % de diagnòstics de depressió, un 16,0 % d’ansietat i un 3,8 % d’ambdós. Un 14,5 % de persones de la cohort prenen antidepressius i un 20,8 % ansiolítics. Al cap de 5 anys de seguiment, s’enregistra un 5,5 % d’esdeveniments cardiovasculars (ECV) en les persones estudiades. Aquests esdeveniments impacten en el 6,4 % d’homes i el 4,4 % de dones; per tant, els homes pateixen més esdeveniments que les dones.

La principal conclusió del treball és que la depressió i l’ansietat influeixen sobre el pitjor pronòstic dels pacients amb síndrome metabòlica. Ortega explica que “les persones amb síndrome metabòlica i alteracions de l’ànim, com ara una depressió, necessiten atenció i que es faci una intervenció per reduir el seu risc de patir un incident cardiovascular, com és un infart”.

El treball també valora altres característiques dels pacients, com l’aspecte socioeconòmic, i les relaciona amb els altres criteris. Des d’aquest punt de vista, les àrees de població amb un nivell socioeconòmic més alt (la Rambla de Tarragona) i les zones més deprimides socialment (el barri de Torreforta) coincideixen en el fet que hi ha més índex d’ansietat i depressió i en l’augment dels esdeveniments cardiovasculars. No obstant, en les àrees més riques predominen els infarts de miocardi i en les més pobres els ictus —en dades referides a pacients amb síndrome metabòlica.

En totes les àrees de població estudiades, els criteris d’SM que predominen són similars: hipertensió, colesterol ‘bo’ baix i glucèmia alterada. En canvi, un altre criteri de l’SM, l’obesitat, no apareix com a majoritari en aquests pacients, en comparació amb l’únic estudi comparable realitzat a Alemanya on l’obesitat és un criteri general.

Un altre resultat interessant vist a l’estudi és que en zones que comparteixen els criteris d’SM la mortalitat és major en l’àrea rural, i que l’únic tret diferencial de l’àrea rural és que hi ha més fumadors. No obstant, entre els pacients amb SM no fumadors hi ha tants infarts com en els fumadors. És a dir, el tabac no és el factor determinant en aquests pacients a l’hora de patir esdeveniments cardiovasculars, però, tenint en compte el tret diferencial de les àrees rurals, Yolanda Ortega opina que “sí que podria ser determinant per agreujar aquests esdeveniments cardiovasculars en aquests tipus de pacients”.

L’estudi demostra que els pacients amb SM pateixen molts esdeveniments cardiovasculars; per tant, en aquest sentit, Ortega afirma que “potser caldria considerar l’SM com una entitat diagnòstica”. Tot i que els pacients amb SM no estan diagnosticats, Ortega assegura que “són pacients que han d’estar molt controlats”.

En definitiva, l’estudi demostra que controlar l’estrès és vital per a la salut cardiovascular, i que l’estrès afecta tant les persones més riques com les més pobres.

Aquesta investigació, el Projecte StreX, és la primera tesi doctoral de la província a la URV que treballa amb dades massives (tota la població catalana). El treball ha comptat amb finançaments parcials de la CAMFiC, la SEMFYC i l’IDIAP Jordi Gol.


Cercador

Cercar