Entrevista a Albert Planes, coordinador del grup Ètica de la CAMFiC

1.- Per què neix i quan el grup sobre Ètica?

El grup d’ètica de la CAMFIC és una iniciativa (1999) d’un grup de socis que sent la necessitat d’una major reflexió ètica entorn de temes cabdals en la nostra pràctica quotidiana (l’autonomia dels pacients, la confidencialitat, les relacions amb la indústria, el final de la vida...). Una reflexió ètica que no es centri tan sols, com és tradicional a la Bioètica, en els “grans” temes de la vida (entorn de la reproducció, el naixement i la mort). Una reflexió ètica que sigui seriosa i, a la vegada, pràctica, que ajudi a prendre decisions en el dia a dia. El grup d’ètica neix amb el suport explícit de la Junta Directiva de la CAMFIC.

2.- Entre les missions dels vostre grup està promoure la reflexió per millorar les actituds ètiques dels professionals de l’AP. Per què creieu que cal millorar l’ètica dels metges i metgesses de família?

La bioètica forma part de les competències essencials del programa de l’especialitat (http://amf-semfyc.com/upload_fck/files/Programa%20Especialidad.pdf), juntament amb la comunicació, el raonament clínic i la gestió de l’atenció. Són competències bàsiques, sense les quals no pot actuar una bona metgessa de família. Desgraciadament, però, sovint són considerades com a “maries” (potser seria des del punt de vista del gènere més correcte començar a dir-ne “joseps”?); tots plegats ens centrem en el coneixement clínic i oblidem sovint les competències bàsiques.

A més, el “costum”, el que fa la majoria, el que és habitual, modela l’actitud ètica. Si és “normal” que a mi em paguin tota la formació que faig..., si és “normal” que jo no demani permís al pacient per a sol·licitar una prova..., si és normal que es parli dels pacients en el bar o s’usin innecessàriament els seus noms en una sessió... tot això passa a ser considerat com a “moralment bo”. I tenim molts “costums” interioritzats sobre els que cal reflexionar per a modificar-los. Sovint no actuem millor perquè “sempre ho hem fet així”; sols cal pensar-hi...

3.- Justament acabeu d’elaborar el document “Les bones pràctiques del metge i de la metgessa de família”, on definiu conductes desitjables en un bon metge de família. S’està allunyant el metge de família dels valors i les conductes humanístiques? Per què? Hi ha renúncies o claudicacions a aquestes bones pràctiques en la tasca dels professionals, algun exemple?

El grup porta elaborats 12 documents llargs (11 dins la sèrie de “reflexions de la pràctica quotidiana), sobre molt diversos aspectes (http://www.camfic.cat/DetallGrup.aspx?idGr=931), però aquest, el de “bones pràctiques” és un document diferent, que ens fa una especial il·lusió. Ha estat un document de llarga elaboració (des de finals del 2011!) i amb gran participació en el seu redactat final (més de 200 socis, 50 presencialment). Acaba de ser aprovat per la junta i serà publicat ben aviat, passant a formar part dels documents bàsics de la CAMFIC, com en el seu dia el “Compromís com a metge/essa de família” (http://www.camfic.cat/CompromisMetgeFamilia.aspx) aprovat per assemblea a la Seu d’Urgell.

El document tracta, com bé dieu a la pregunta, de conductes “desitjables”, conductes ideals que, desgraciadament, mai serem capaços de complir plenament, però que volem ens guiïn, ens marquin, com un far, el bon camí per a ser excel·lents metgesses

de família. Són conductes que m’agradaria tenir cada dia a la consulta, conductes que em fan pensar, que m’esperonen a millorar.

4.- En el document parleu del valors com la dedicació, el respecte, la proximitat, la lleialtat, la prudència, l’equitat i l’honradesa. Quina percepció i quina expectativa penseu que tenen els pacients al respecte?

Les metgesses de família sempre reben una alta valoració per part dels pacients. Això és bo, i un bon indicador. Suposem, per tant, que tenen una bona percepció de nosaltres, i sovint ens ho manifesten a la consulta. Però cal estar amatents a seguir-ho fent bé i a intentar millorar (sempre podem millorar!). I, probablement la millora en l’aplicació dels nostres valors, el nostre compromís, és un bon camí. Les persones esperen de nosaltres lleialtat, proximitat, respecte... i no sols capacitació tècnica. De fet valoren moltíssim que ens senten propers i còmplices en la resolució dels seus problemes.

5.- Com creieu que els metges poden contrapesar l’alta pressió assistencial, complexitat de tasques i l’excés de burocràcia, en el pla ètic que a vosaltres us pertoca analitzar?

La reflexió ètica ens ha de fer millors metgesses de família i, per tant, ens hauria d’ajudar a ser més eficients, a fer-ho millor fins i tot en menys temps. Ens ha de permetre, per exemple, saber donar valor al que és important, no perdre el temps en registres inútils (alguns relacionats amb DPO), o en controls buits de contingut i guanyar aquest temps per aquella persona (per exemple algú en final de vida) que realment ens necessita. La reflexió ètica és revolucionària, és explosiva, dona moral, força, és “moralita” (i no “moralina”) com diu Adela Cortina. Els valors ens dona això: “valor” (força per a fer les coses malgrat les dificultats). Costa menys treballar amb valors, amb moral: és més agradable; és egocèntricament recomanable!

A més, les conductes que deriven d’una bona actitud ètica s’incorporen a la quotidianitat, s’integren i es fan constants: així com jo em rento les mans després de cada exploració, també demano permís al pacient abans de fer-la (“si li sembla bé ara mirarem...”)

Però l’ètica quotidiana no és tampoc amorfa, asèptica, acomodatícia: la reflexió ètica ens fa responsables de procurar fer-ho bé, però ens porta també a denunciar aquelles situacions que ens limiten, ens fa responsables de denunciar la manca de temps que patim, que no és deguda a una alta pressió assistencial (aquesta depèn més aviat del propi professional) sinó de la manca de professionals perquè injustament i equivocadament les autoritats sanitàries, fins i tot en temps de crisi, han seguit prioritzant l’atenció hospitalària.

6.-Quina ajuda us ofereix la CAMFiC perquè el grup pugui treballar i tirar endavant els seus objectius? Penseu que hi ha possibilitats a col·laborar amb altres grups o amb iniciatives concretes de la Societat?

Entenem que rebem el mateix suport que els altres grups de la societat. Sempre hem tingut el recolzament de la junta; la creació del grup, com ha dit abans va ser amb suport explícit i l’entrada de nous membres ha de ser aprovada per la mateixa junta. Som, però, un grup incòmode; és normal: la reflexió ètica posa en qüestió tot; d’això es tracta. Els membres del grup hem après que des de que en formem part posem més en dubte (personalment) com fem les coses: la reflexió ens qüestiona, ens esperona a repensar. Per tant, és normal que el grup, sovint, pugui crear tensions amb altres

instàncies de la societat, amb la pròpia junta o amb la pròpia administració sanitària. Per a nosaltres és normal i un bon senyal. Si no es produïssin tensions o incomoditats voldria dir que el grup no fa la seva feina o ha perdut la seva independència.

El grup d’ètica és un grup transversal (que afecta a moltes àrees de la nostra activitat científica), com també ho seria per exemple el de comunicació. Per tant és un grup que hauria d’influir en tots els altres i en el conjunt de la societat. Hem promogut iniciatives per a generalitzar la declaració d’activitats en tots els grups i la seva gestió per part de la junta directiva, que estan pendents d’implantar-se de forma generalitzada. Creiem que podem col·laborar amb tots els grups i que seria bo influir en la manera de fer del conjunt de la societat. Estem disponibles...: https://ecamfic.wordpress.com/