CAMFiC
La Júlia és metgessa especialista en Medicina Familiar i Comunitària, al CAP Castelldefels 1 El Castell, Barcelona. Docent en la Unitat Docent de Costa de Ponent i al Consorci Sanitari de Terrassa. Tutora docent i formadora en PBI. Es defineix com una apassionada de la comunicació i de la docència, dues àrees que la fan sentir més viva que mai en la seva professió diària.
Les respostes d’aquesta entrevista son fruit de la reflexió i d’articles escrits per membres del grup de Comunicació i Salut.
Els inicis del grup de Comunicació i Salut van començar al 1986, a l’Institut d’Estudis de la Salut, tenint un origen pluridisciplinari. Destaca ja des de l’inici una forta vocació docent, amb un format que era innovador (rol play, escenificacions, videogravacions, aplicació de la tècnica problem based interview (PBI) per a l’anàlisi de videogravacions etc…). A l’any 1988 ja existia un grup estable, i es van fer els primers Tallers Nacionals d’Entrevista Clínica.
A l’any 1995 ja es va integrar com a grup de treball a la SEMFyC, on es van establir grups de treball de Comunicació i Salut autonòmics, i nosaltres som el grup de treball de la CAMFiC.
Portem 28 anys aprenent, ensenyant, evolucionant... procurant sempre mantenir la nostra essència i valors, i oferint docència sobre una àrea temàtica que va des d’un curs bàsic d’entrevista clínica i relació assistencial, entrevista motivacional, males notícies... fins a cursos d’habilitats socials avançades com aplicació de tècniques de psicoteràpia, comunicació i bioètica, counselling etc.
La manera de funcionar del grup sempre s’ha basat en la cooperació, no es requereix permís especial per “entrar o sortir”. L’essència del grup no pretén adscriure’s a cap moda o escola, sinó obrir-se a aquelles influències docents o de pràctica clínica que poden aportar un valor al professional clínic, mantenint una estabilitat i col·laboració entre diferents grups de treball en diferents camps i corrents de pensaments.
L’entrevista clínica té tres funcions vitals: establir una bona relació amb el pacient i la família, aconseguir una bona comprensió dels problemes del consultat i informar de les millors conductes diagnòstiques, terapèutiques i preventives a seguir.
La nostra activitat diària es basa en la comunicació, no només en la assistencial, sinó també en l’equip.
Els coneixements clínics tècnics, les inversions en tecnologia i la gestió del sistema sanitari de poc serveixen si no es contemplen els factors individuals de l’acte assistencial des de la perspectiva psicològica i de la comunicació.
Dins de la competènciade les professions sanitàries és vital incorporar les habilitats en comunicació, contemplant i entenent la entrevista clínica amb una triple faceta relacional, exploratòria i resolutiva, trencant estereotips de la relació assistencial, i deixant sorgir la complexitat de percepcions, emocions i pensaments que emergeixen en qualsevol relació professional sanitari-pacient.
El moment actual de l’Atenció Primària pot afectar l’estat emocional del professional sanitari, i, com a conseqüència, pot afectar la comunicació amb el pacient.
Es tenen generalment en aquest tipus de professió objectius idealistes respecte a ella, i el xoc entre aquestes dues realitats, la duresa emocional, física i mental del treball diari poden afectar de forma progressiva, podent arribar fins i tot a una situació de burn out.
Actualment estem en una situació de triple conflicte, on s’observa un primer conflicte entre els valors del professional i els de l’empresa on fa la seva activitat laboral assistencial diària. Pot existir una dissonància entre el valor assistència de qualitat i el valor real de l’organització.
El segon conflicte ve donat pels valors adoptats per la societat actual. El descens de les inversions en educació i sanitat, entra en conflicte amb l’exigència de la societat de seguretat, qualitat, confort i control. Quasi es podria parlar d’una incoherència entre el que la societat exigeix a la professió sanitària i el que està disposat a donar. I el tercer conflicte és de caràcter purament intern, on el professional sanitari és un individu més de la comunitat, i participa en els mateixos valors que la resta de la ciutadania.
Tot això pot fer que s’entri en una situació de desconfort que pot afectar a la llarga una comunicació ineficaç amb els nostres pacients.
Però tot això té una part positiva, el progrés de la societat i presa de consciència per part del ciutadà del que vol i pot tenir, pot suposar una major implicació en la presa de decisions. La diferenciació que separava la “cultura de l’expert” de la “cultura del poble” s’escurça per diversos motius.
La importància de treballar les emocions pròpies i les del pacient (competència emocional), incorporar habilitats i tècniques comunicatives en l’acte professional (com l’empatia, la reactivitat, l’assertivitat etc...), donar valor al treball en equip, incorporar en el nostre dia a dia laboral les creences, les idees i les capacitats cognitives de l’altre, fent l’acte de la presa de decisions compartides un acte quasi quotidià, protegeix al professional sanitari del burn out, permet trencar estereotips de la consulta i obrir horitzons en la forma de treballar, sense perdre professionalitat clínica.
El principal objectiu és poder oferir al discent allò que necessita. Si el discent no té marcat un objectiu, una necessitat formativa l’aprenentatge serà menys efectiu.
Quan vas a qualsevol formació docent, vas amb unes determinades expectatives, que depenen de la teva forma de treballar, la teva educació, els teus valors, el teu caràcter.. i aquestes expectatives són el nostre principal objectiu.
El treball per poder arribar a l’excel·lència professional, és un procés més que un resultat. És el procés de dotar-se d’hàbits intel·ligents, capacitar-se en la pròpia gestió emocional i una actitud de constant aprenentatge i curiositat innata.
Les nostres tècniques formatives es basen en l’aprenentatge participatiu i enfocat en les emocions dels nostres alumnes. Implicant els propis alumnes en l’activitat formativa s’aconsegueixen objectius docents d’una forma molt més eficaç i més individualitzada.
La Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària ens aporta sobretot solidesa i una base sobre la qual poder treballar i seguir aprenent en el nostre procés de creixement professional.
Ens permet que el nostre missatge arribi a aquelles persones que comparteixen professió i ens dona suport en tots els aspectes perquè el grup pugui continuar endavant amb el seu treball, per seguir donant valor a la comunicació clínica, que no només ha d’incorporar-se com una part de l’acte clínic, sinó que ha de formar part també de l’ensenyament de les habilitats clíniques dels professionals sanitaris.