1. Com i quan neix el grup d'atenció familiar de la CAMFiC?

Comencem a reunir-nos en 2005, però el grup es va constituir oficialment al maig de 2006. Està format per una desena de persones vinculades amb l'atenció primària: metges de família (tant tutors postgrau com no), infermeres, pediatres i treballadors socials, encara que la majoria som mèdics.

Es tracta, doncs, d'un grup de treball multidisciplinari, on tots els membres estan implicats en un model d’atenció sanitària que transcendeix a l’individu prenent com a referència a la família.

2.- Quins són els principals objectius que teniu com a grup?.

Creiem que l’orientació familiar resulta beneficiosa tant per als professionals com per al sistema sanitari i per descomptat per als pacients. Es podrien abordar problemes que amb un enfocament biologista no pot fer-se, milloraria l'autoestima dels professionals reduint l'ansietat que produeix enfrontar-se a situacions desconegudes o difícils, i la resolució de les quals no està a la nostra mà, cosa però que sentim que se'ns exigeix, i que d'altra banda és causa fonamental del tan injuriat burnout. Disposar d'equips en els quals s'afronten les situacions que plantegen els seus usuaris des d'un punt de vista integrat i integrador incrementaria la confiança dels pacients en tot el sistema i segurament disminuiria la utilització de recursos ideats per a la resolució de problemes "biològics". Com a Grup hem pretès doncs obrir una línia de treball per desenvolupar aquesta competència de la nostra especialitat a través, en primer lloc, de la formació pròpia, en segon lloc revisant l'evidència científica existent, i finalment també desenvolupant activitats de recerca sobre aquest camp de treball per establir evidència on no existeix.

3.- A què us referiu quan parleu d’atenció familiar?

Quan parlem d'atenció familiar seria alguna cosa així com dir-li al pacient "ajudi'm, (com a professional sanitari o com a Equip d'Atenció Primària), a ajudar-li a vostè (pacient), i també a la  seva família” (perquè la malaltia del pacient no només repercuteix en ell sinó també en tot el seu món interior i exterior). Aquesta és l'orientació biopsicosocial de la medicina que propugnem sense oblidar que som mèdics: el símptoma és fonamental, és el fil conductual que ens acosta al pacient i la seva realitat, encara que no sempre existeixi una causa o un tractament convencional ja sigui farmacològic o quirúrgic totalment resolutiu del problema, ja sigui com a símptoma de la malaltia o d'una situació vital estressant. Aquestes són situacions quotidianes que tenen en comú produir algun grau de sofriment en el pacient i en el seu entorn, però que són tan dispars com l'aparició d'una malaltia, la mort d'algun afí, un ascens laboral o el naixement d'un fill.

Aquestes situacions busquen solució en el Sistema Sanitari, dissenyat per atendre un altre tipus de qüestions. L'abordatge familiar requereix d'un temps i unes formes de treballar molt diferents a les que podem fer en les nostres consultes habituals encara que sens dubte els professionals d'atenció primària ja fem abordatge familiar, però de forma eminentment intuïtiva i fins i tot poc conscient. Ho fem perquè en la pràctica assistencial hem après que hi ha certs aspectes de la medicina que no poden abordar-se des d'un punt de vista exclusivament biologista, però som esclaus de la nostra formació acadèmica que òbvia aquest enfocament, malgrat resultar pràctic i necessari. Aquesta falta de formació específica, la resistència natural al canvi i la percepció que es requereix molt temps per fer abordatge familiar suposen les principals traves per al ple desenvolupament d'aquesta disciplina en el sí de l'atenció primària.

4.- Creieu que amb el nou Pla ENAPISC que pretén convertir l’Atenció Primària en l’eix del sistema de salut, la vostra àrea d’actuació tindrà un paper més destacat? I com veus aquest “paper”?

L'orientació i els models organitzatius dels serveis sanitaris públics catalans, on prima l'accessibilitat per davant i a costa de tot, fa difícil organitzar els equips i els professionals per abordar una atenció fora dels problemes de salut individuals i els administratius.

La planificació es realitza des de fora dels mateixos equips, sense donar cap marge a tractar d'una forma individualitzada els problemes de cada població. A més, els professionals sanitaris no tenen al seu abast la gestió de la major part dels recursos psicosocials. Per canviar-ho caldria descentralitzar la gestió actual cap als mateixos equips, i reorganitzar les seves tasques, optimitzant a altres professionals de la salut que actualment aborden algunes tasques poc eficients. Planificar i aplicar línies estratègiques des del mateix Departament de Salut a fi d'augmentar la seva formació en l’abordatge de problemes a la família, grupals i atenció a la comunitat. Cal de nou, tornar a sortir dels centres i facilitar la gestió dels recursos sociosanitaris als mateixos equips. Sembla que el nou Pla ENAPISC que pretén convertir l'Atenció Primària en l'eix del sistema de salut propugna això, i en aquest sentit la nostra àrea d'actuació tindrà un paper fonamental i esperançador.

5.- Finalment, com us ajuda la CAMFiC en la consolidació dels vostres objectius com a grup ?

Des de la CAMFiC se'ns ha facilitat un fòrum de reunió i organització, així com assessorament per iniciar aquesta aventura.