El Dr. Albert Ledesma, soci de la CAMFiC, acaba de publicar el llibre “Tinc hipertensió, i ara què?. Es tracta d’una guia pràctica per a pacients on s’explica de manera clara i detallada tot el que ens cal saber sobre la hipertensió.

El llibre està estructurat amb una explicació inicial sobre què és la hipertensió, després analitza com podem saber si som hipertensos, i què fer si ho som (amb consells per millorar els nostres hàbits de vida, com mantenir un pes adequats, etc), i un darrer apartat sobre preguntes i mites al voltant de la hipertensió.

Com és que et decideixes a fer aquest llibre sobre hipertensió? I quan temps hi has dedicat?

Des de l’Editorial Eumo de la Universitat de Vic em van proposar escriure un llibre per a persones que tinguin un problema de salut. Jo accepto l’encàrrec i proposo que el tema del llibre sigui la hipertensió arterial. El llibre és part d’una col·lecció “Benestar i Salut” i és el tercer títol que s’ha publicat. Trio aquest factor de risc per la seva prevalença, pel seu impacte en la salut pública i per les àmplies possibilitats de millora que tenen la seva detecció, el seu correcte diagnòstic i el seu seguiment.

Per escriure’l he estat uns tres mesos, un any des de l’encàrrec fins a la publicació. Per mi no ha estat fàcil escriure’l de forma entenedora per persones que no tenen res a veure amb la sanitat. He tingut el suport de les persones que treballen a l’editorial  i estic satisfet del resultat final. El Dr. Carles Blay també m’ha fet de revisor del material i vull agrair-li el seu suport d’expert que ha estat molt útil.

En un moment del llibre dius que la guia “té el propòsit d’oferir-te la informació i el coneixement necessaris per animar-te a assumir el compromís de promoure i mantenir la teva salut”. Es tracta d’empoderar al pacient i que prenguem consciència de la nostra salut, no?

Al llarg de la meva trajectòria professional com a infermer i metge de família, he passat d’una pràctica paternalista, on les meves indicacions eren el principal argument, a una relació d’atenció amb els pacients en la que la seva opinió, basada en el coneixement, és una part substancial que sempre considero en el procés de cuidar de la seva salut.

Per tant, el llibre vol ser un instrument que des de la col·lecció “Benestar i Salut” posem a disposició dels professionals sanitaris que atenen a les persones amb hipertensió arterial, per tal de que els hi puguin recomanar amb l’objectiu de formar-los i informar-los. També el posem a disposició dels propis pacients que el poden trobar en qualsevol llibreria.

L’objectiu final és que la persona es faci corresponsable de cuidar de la seva salut, conjuntament amb el seu metge o infermera, decideixi com es vol cuidar i participi activament d’aquest procés d’atenció de llarga durada. De fet, és un canvi de paradigma basat en la presa de decisions compartides entre professional sanitari i pacient. Hi ha evidència científica de que aquesta forma de fer millora els resultats de salut i la satisfacció dels pacients.

La hipertensió no és una malaltia en si mateixa, i tot i que incrementa el risc de tenir malalties cardiovasculars, potser la població no és prou conscient del risc de patir hipertensió...Falta més educació i més prevenció?. Aquí la primària hi jugueu un paper fonamental, no?

L’abordatge de la hipertensió arterial ha millorat molt en les darreres dècades, especialment des de la creació de l’atenció primària i l’especialitat de medicina familiar i comunitària. Malgrat això, el marge de millora és molt gran i també l’impacte potencial en la millora de la salut de les persones i en la seva longevitat amb una bona condició de salut. En aquest cas, l’atenció primària és l’actor principal i ha de reconsiderar el seu rol en la hipertensió arterial, tant en la prevenció, com en la detecció, com en el seguiment i en el bon control. De fet, la promoció d’hàbits i estils de vida saludable és la base on sustentar la resta d’accions; un diagnòstic més acurat i precoç, una millora en la prescripció de les mesures no farmacològiques, un millor control, etc.

És la hipertensió una epidèmia del segle XXI?. Es calcula que al voltant del 40% de la població major de 18 anys en pateix. Què estem fent malament?

Crec que la prevalença de la hipertensió és difícil de reduir, els factors genètics que estan presents en la majoria dels casos i l’envelliment de la població expliquen aquesta afirmació. L’increment dels nivells de tensió estan directament relacionats amb l’edat i l’envelliment. Si que podem retardar la seva aparició promovent estils de vida saludables, com ara una dieta saludable, la pràctica diària d’exercici físic, la reducció del consum de sal i l’abstenció o la moderació en el consum de begudes alcohòliques. També podem fer el diagnòstic de forma més precoç, el més aviat possible, fer-ne el tractament i assolir bons nivells de control entre les persones amb hipertensió. Si aconseguim fet tot això, podrem reduir la comorbiditat i la mortalitat que causa la hipertensió, malgrat que augmenti la seva prevalença.

La guia dóna consells molt clar en temes com:  auto mesurar-se la pressió, condicions per fer-ho bé, a quina hora s’ha de fer....Imagino que són aspectes del llibre que has tractat arran de les consultes que els teus pacients et feien a consulta. És així?

Sí, he intentat incloure en el llibre els aspectes més rellevants per a les persones que tenen aquest problema de salut, la millora en la precisió del diagnòstic és un dels aspectes més importants i, en aquest sentit, he volgut deixar clar que el diagnòstic i el seguiment de la hipertensió arterial s’hauria de fer en base a l’automesura de la tensió arterial a casa o amb un MAPA de tensió arterial. Les xifres obtingudes a la consulta no haurien de ser les úniques a considerar per fer el diagnòstic o per mesurar el grau de control.

De les persones que he atès, he après que si els impliques són capaces d’assumir satisfactòriament una bona part del procés d’atenció. Cal confiar amb ells i adaptar els nostres espais de relació assistencial per tal de que aportin més valor al procés, dedicant el temps que calgui per informar-los, formar-los i implicar-los.

El darrer capítol de la guia parles de mites al voltant de la hipertensió,  explicant què hi ha de cert i què no sobre creences com “El que és dolent és tenir alta la tensió mínima” “Només tinc la tensió elevada quan vaig al metge” o, entre d’altres, “Em fa mal el cap, tinc la tensió alta”. El pacients comparteixen aquestes creences amb el metge/ssa a la consulta?

Si, encara ara pacients als que atenc des de fa anys per tenir hipertensió em fan aquestes preguntes. Crec que és positiu que coneguin la resposta correcte a cadascuna d’elles i les causes que les motiven. He triat les afirmacions o qüestions que més sovint em plantegen els meus pacients. Hauríem avançat molt si, amb aquest capítol, els hem fet comprendre que normalment el tractament és de per vida, que cal mantenir-lo al llarg dels anys i adaptar-lo o modificar-lo conjuntament amb el metge quant s’escaigui.

Us vull agrair aquesta entrevista ja que adreçar-se a la població diana és molt difícil i per tal de que el llibre sigui útil i arribi a les persones que el necessiten, els metges i infermeres i els farmacèutics d’atenció primària són els agents més importants.