En Josep Maria Cots és soci de la CAMFiC des de l’any 1988, i per tant, té un número de soci baix, el 394. De fet, quan ens seiem per fer aquesta entrevista em recorda els seus primers contactes amb CAMFiC al carrer Mallorca, primera seu de la nostra Societat.

Vocal de docència durant la presidència de Jaume Sellarès entre els anys 1996 i 1997, és membre del Grup d’Estudi i Recomanacions Sobre Malalties Infecciones a l’Atenció Primària (GREMIAP) de la CAMFiC.

El primer que volia preguntar-te és com valores a nivell personal haver estat recentment nomenat professor agregat de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona Campus Clínic.

Doncs he estat 26 anys, com a professor associat i picant pedra. Però l’experiència i vivència de la Facultat, si t’agrada la docència és molt maca. És un altre món, molt agradable. En el teu dia a dia a la feina hi ha moments de tot, i a vegades et sorgeixen problemes, però a la Facultat tot és més agradable, perquè els estudiants son agraïts, venen perquè volen i estan receptius.

Realment és un gust a nivell personal, ser el primer de la teva facultat, el primer de la teva especialitat... Per tant no puc negar que és un reconeixement personal fruit d’un important esforç individual, però també ho veig com un reconeixement per a l’especialitat de medicina familiar i comunitària. Certament, una mica impensable quan vaig començar....i a més al Clínic on em vaig formar.

Actualment a Catalunya sou pocs els professors agregats amb l’especialitat de medicina familiar i comunitària. Per què creus que això passa?

Doncs bàsicament perquè és molt difícil acreditar-se. Des de la medicina familiar i comunitària estem treballant i hem anat avançant dins l’àmbit acadèmic, però encara ens falta camí per fer. Ara mateix, a la Facultat de Medicina de la UB Campus Clínic tenim 16 professors associats de l’especialitat. Això és molt important i positiu....De fet, no hi ha cap altre especialitat que tingui aquest 16 professors associats.

Aquest grup de professors estem en contacte entre nosaltres per treballar en la mateixa línia i compartir sensacions durant el curs, sempre en benefici de l’especialitat i d’acord amb el Pla Docent, lògicament. De fet, oferim una formació molt pràctica, estan amb un metge de família durant dos mesos a sisè curs de la carrera, i on la teoria es concentra en 6 seminaris de 4 hores que es fan els divendres.

L’objectiu és aconseguir que més professors associats passin a agregats com has fet tu, no?

Sí, totalment. El que passa és que és complicat, com comentàvem abans.

Quan vols accedir a professor associat et demanen només currículum, i no has de competir per acreditacions. Has de ser doctor, tenir ja la tesi llegida o bé estar-la fent. És un tema bàsicament curricular.

La cosa canvia quan parlem d’accedir a una plaça de professor agregat. No hi ha una plaça específica per la teva especialitat. Sinó que el departament l’oferta per a tots els especialistes per igual.

I els criteris d’acreditació que a Catalunya els marca l’AQU (Agencia per la Qualitat dels Sistema Universitari a Catalunya) i a Espanya l’ANECA (Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación) són molt exigents. Has de ser Doctor, lògicament, però a més, has d’haver dirigit tesis, has d’haver publicat molt, i has d’haver fet molta formació, aquí i a l’estranger.

Perquè els metges i metgesses de família hi puguin optar crec que cal tenir present dos conceptes. En primer lloc crec imprescindible que ens conscienciem que cal acreditar-nos, i en segon lloc cal que demanem uns criteris d’acreditació segons l’especialitat. Si coincidim que l’àmbit hospitalari no té res a veure amb l’àmbit de la primària, doncs caldrà adaptar aquests criteris d’acreditació. De fet, aquest és un tema que també preocupa a la CAMFiC com a Societat, i per això ja s’està treballant en aquest sentit, però també cal que els metges i metgesses es conscienciïn que cal treure’s el Doctorat i que cal fer recerca i formació per aconseguir més punt d’acreditació.

El fet que siguis professor agregat a més dels professors associats que actualment hi ha a la Facultat de Medicina de la UB, us posa en bona posició per demanar un Departament de Medicina de Família?

Nosaltres ja vam defensar davant l’anterior Degà de la UB, el Dr. Francesc Cardellach, la necessitat que hi hagués un Departament de Medicina de Família com a part mèdica a l’actual Departament de Medicina. Però a més, hi ha un altre element importantíssim per nosaltres: la recerca.

La recerca és molt important, i cal fer-la dins la Universitat. Certament, nosaltres ja estem fen recerca, i molt bona, però es fa fora de la Universitat.

Hauríem d’aconseguir que aquests professors associats que volguessin ser investigadors poguéssim fer la seva recerca a través del Departament. De fet, a les Facultats de Medicina dels països nòrdics hi ha Departaments de Medicina de Família que treballen intensament per promocionar la recerca de qualitat dins l’Atenció Primària. Nosaltres també hem d’anar en aquest sentit. Tenim una potencialitat de fer recerca dins la Universitat bestial, però la fem fora de la facultat. S’ha de buscar la manera d’entrar i fer aquesta recerca vinculada al Departament i a la Universitat.

Si aquesta recerca, que ja estem fent, la portéssim a dins de la Facultat, jo crec que la Facultat estaria contenta i nosaltres assumiríem alguna cosa més.

En aquest sentit, imagino que vosaltres com a professors associats, i tu ara també com a professor agregat, promocioneu la necessitat de fer recerca, no?

Sí, i tant. De fet, nosaltres sabem que una de les maneres d’anar aconseguint més acreditacions és fer la tesi, després dirigir tesis, fer recerca de qualitat...i dins del grup de professors associats ho promocionem i ho tenim clar.

Tots els professors associats i jo mateix estem en diferents grups de treball i de recerca d’àmbits diversos com diabetis, hipertensió, etc... Coneixem la recerca i tenim clar que hem de promocionar-la.

Creus que la teva vinculació amb la CAMFiC t’ha ajudat d’alguna manera en aquest camí que has fet.

Sí, i tant. Més enllà de l’esforç i implicació personal, que hi ha de ser, potser no les hauria aconseguit si no fos per la implicació que he tingut amb CAMFiC, però també amb el COMB o amb la mateixa Universitat. Aquestes institucions i organitzacions t’obren portes, sens dubte.

I crec que això cal dir-ho als joves metges i metgesses....més enllà del seu dia a dia i l’esforç personal, val molt la pena implicar-se en una Societat científica com pot ser la CAMFiC, o amb el Col•legi de Metges, perquè potencia les teves capacitats i relacions.

La CAMFiC per mi ha jugat un paper fonamental, crec que ha estat un element clau perquè jo ara estigui on sóc. Recordo com l’any 1997 vam fer les IV Jornades de Medicina de Família i Universitat a Espanya, amb en Francesc Borrell. Llavors igual érem 15-16 professors associats a tota Espanya. Aquella Jornada va marcar una diferència, va ser el petit punt de partida de tot el que ha vingut després, i que ens ha portat a ser molts més els professors associats i agregats de Medicina de Familiar a les Facultats de tota Espanya.