Que existeixi un grup sobre violència de gènere a CAMFiC vol dir que estem davant un problema social present a les consultes?

La Violència Masclista és un problema mundial de salut de les dones, entra dins de la part psicosocial.  (Declaració de Beijing 1995)

El grup de la CAMFiC es dirigeix a reunir coneixement sobre el tema i impulsar la bona atenció a les dones en aquesta situació.  Com els altres grups fem formació i recerca.

Falta sensibilitat per part de les professionals de l'atenció primària per detectar més possibles casos d'agressions?

Sí, falta sensibilització per identificar la Violència Masclista com problema de salut, i també més formació per a fer-hi front. No hem d’oblidar que la Violència de Gènere afecta una part privada de les persones i, que per tant, pot resultar difícil d’abordar.

Saber què cal fer quan la dona atesa a consulta no vol denunciar?

Cal pensar que la sortida del problema la farà ella i que nosaltres l’acompanyarem interposant tots els recursos necessaris en el moment que calguin. Cal que l’empoderem per a reconèixer i trobar la sortida de la situació. No sempre la solució és judicial ni sempre és el millor moment per a la denúncia. A més, és ella qui ha de portar el procés de denúncia endavant i hem de saber perquè no ho vol fer.

Altra cosa és si valorem un risc alt pel feminicidi o si hi ha nens. En aquests casos la comunicació amb la policia és important, sempre abans avisant-la de què farem. Si malgrat això segueix sense voler denunciar hem de triar si córrer amb ella el risc o potser perdre-la i empitjorar la situació. És difícil, no hi ha resposta única i el bon fer del metge de família aquí és molt important.

La pèrdua de confiança en l’equip sanitari pot fer molt mal a les dues parts, la dona i els professionals.

Quins conflictes ètics us pot ocasionar que víctima i maltractador siguin pacients de la mateixa consulta?

A part del físics per si es troben, (malgrat hi hagi ordre d’allunyament, no es pot controlar l’assistència al centre de salut) pot passar que ens posicionem a favor d’un dels dos i no atenguem prou bé a l’altre. Hem de valorar bé com podem donar la millor assistència i aclarir-ho al menys amb la dona que ens haurà explicat el problema.

Cal que pensem també que hem d’abordar a l’home, que també és pacient nostre i potser l’hem atès més vegades.  Això és un postulat de futur que cal reflexionar bé. Com li diem el que sabem sense posar la dona en perill? Ens cal molta formació i experiència general per això.És un gran repte.

Què cal fer des de les consultes de primària per atendre millor a les víctimes i per detectar millor possibles casos?

Reconèixer que és un problema que afecta la salut de les dones. També és important aprendre a fer preguntes sense sentir-nos incòmodes, i fer-ho de manera que no es senti ningú malament.

Ens cal formar-nos en l’acompanyament de la dona, per tant, conèixer els recursos que tenim a l’abast, el circuit, i explicar-li.