1.- Quan i per què neix el grup de GREMPOC de la CAMFiC?

El grup neix al voltant de l’any 2000 per la inquietud d'un grup de metges de família de Tarragona interessats en aquesta patologia, la Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC). Entre ells estàvem alguns dels membres actuals com Josep Basora, Juanjo Cabré, Jordi Daniel, Maite García, Carles Rodríguez-Pago, i jo mateix. En aquell moment l’únic grup de respiratori de la CAMFiC (aleshores SCMFIC) estava a Barcelona i es feia dir “Grup d’Asma”, segurament perquè aquesta era la malaltia respiratòria més atractiva pel metge d’atenció primària. I en realitat no és estrany perquè, fins i tot, els mateixos pneumòlegs s’hi dedicaven gaire. Recordeu que el primer informe de l’estratègia GOLD (Global Initiative for Chronic Obstructive Lung Disease) no va aparèixer fins a l’any 2001 i que la primera edició (i única) de la guia de l’ICS és molt posterior (2010). Així que animats per l’Antoni Peris, en aquell temps vici-president de la Societat, ens vam constituir en el grup GREMPOC, amb el suport explícit de la Junta Directiva d’aquell moment. La idea era consolidar un grup de treball estable a la vocalia de Tarragona i de referència en aquesta patologia per la nostra societat científica. També d’impulsar una formació continuada seriosa i, a la vegada, pràctica i útil per a prendre decisions en el dia a dia de la consulta del metge d’atenció primària. La proposta va ser molt ben acollida i, en poc temps, se’n van afegir altres professionals sanitaris d’Atenció Primària (infermeres, fisioterapeutes i nutricionistes).

2.- Quins sons els objectius a curt i llarg termini que et marques per al grup com a coordinador?

En realitat els meus (nostres) objectius com a grup a curt termini són els de sempre: activitat científica i docent. Mantenir la nostra formació (continuada) en temes relacionats amb l’MPOC: eines diagnòstiques, activitats preventives, maneig de la malaltia, interpretació crítica de l’evidència científica, adequació a l’àmbit de l’atenció primària de les recomanacions i guies que editen les societats científiques (de vegades un pèl allunyades de la nostra realitat). Fer arribar aquest coneixement actualitzat a altres professionals d’Atenció Primària del territori. També fomentar la investigació, avaluant la nostra pràctica clínica amb estudis que puguin generar evidència científica per respondre preguntes del nostre interès. Participar en grups d’elaboració d’articles, recomanacions, guies i/o protocols a iniciativa de diferents entitats. Tot això de la mà de la vocalia de la nostra Societat. I el meu objectiu a més llarg termini és seguir amb aquest entusiasme i dinamisme, seguir amb ganes de fer més coses.

3.- Segons el Departament de Salut, es calcula el 9,2% de la població major de 40 anys pateix MPOC. Podem dir que és una malaltia prevalent? Quin és el paper que juga el metge/ssa de família davant aquesta patologia?

Efectivament, es pot dir que l’MPOC és una malaltia prevalent. En realitat, és un dels problemes més prevalents a l’Atenció Primària. Les últimes dades disponibles (encara no publicades) de l’estudi EPI-SCAN, un gran estudi poblacional per avaluar la prevalença de la malaltia, indiquen que a Espanya ha augmentat fins al 12,4%, que s'incrementa amb els grups de més l'edat i que continua sent més prevalent en homes (16,9% enfront del 9,5% en dones). A nivell mundial, també és causa important de malaltia i es preveu que augmenti en les pròximes dècades a causa de l'exposició contínua als factors de risc i a l'envelliment de la població.

Al nostre sistema sanitari, l'Atenció Primària és el nivell assistencial d'accés universal. El metge de família rep diàriament a la seva consulta tota mena de problemes, inclosos els respiratoris. S’estima que un 80% de pacientes amb MPOC es controlen a les consultes de Primària i que això representa el 10% del nostre volum assistencial. Així que sembla lògic pensar que aquest és l'àmbit més adequat de maneig de l’MPOC. Per això, igual que succeeix amb altres problemes de salut prevalents més “atractius”, el paper del metge de família és central, així que està obligat al maneig expert al llarg de l’història natural de la malaltia: tant pel que fa al diagnòstic, com el tractament, la prevenció i l’educació sanitària. Els metges i metgesses d’AP tenim la pilota de l’MPOC a la nostra teulada. Potser és hora de recollir-la.

4.- La MPOC és una malaltia que es pot prevenir i tractar, però és crònica, no hi ha tractament curatiu i no és pot recuperar la capacitat pulmonar perduda. En aquest context quina és la tasca del metge/ssa de família?

L’Atenció Primària és el nivell assistencial on millor es pot detectar de forma precoç la malaltia: tot pacient de més de 35 anys amb símptomes respiratoris i antecedents de tabaquisme. On es pot arribar a més població en prevenció primària: el cessament de l’hàbit de fumar. On té més sentit l’educació sanitària en l’ús correcte dels dispositius, la vacunació o la promoció de l’activitat física. On revisar el tractament, i si cal introduir canvis (intensificacions, reduccions o retirada), es pot fer de forma més propera al pacient. I tot i que alguns pacients poden beneficiar-se del maneig compartit amb l’especialista en pneumologia, el seguiment continuat (i a llarg termini) de la majoria de casos hauria de ser cosa del metge de família, perquè habitualment no requereixen grans estudis fora del seu abast. El maneig ha de ser individualitzat, segons les condicions i comorbiditats particulars de cada pacient, garantint una atenció de qualitat. De fet, el metge de família és qui millor coneix al pacient, les seves condicions i el seu entorn sociofamiliar. Per tant, és qui té una millor posició per orientar les decisions sobre la seva malaltia.

5.- Quina ajuda us està donant la CAMFiC com a grup de treball de la Societat?

Penso que des de la Societat hi ha una visió clara sobre la importància de recolzar els GdT (algú va dir que junt amb les vocalies són el motor de la CAMFiC). Sempre hem tingut el suport de la seva Junta i de la Fundació d’Atenció Primària en totes les nostres activitats, des de la seva planificació fins a qüestions organitzatives, més operatives. Sense el seu suport logístic seria impensable fer les activitats que fem. En tot cas, crec que deu ser el mateix que reben altres grups de respiratori, encara que com que són diversos grups independents, de vegades es puguin crear algunes “tensions” de coordinació. Per a nosaltres és normal i no suposa cap problema. Al contrari sempre estem oberts a la col·laboració, també amb grups més transversals com els d’ètica, ecografia o sexualitat, per citar alguns. Tanmateix, formar part d’un GdT d’una societat científica com la CAMFiC ens facilita la seva etiqueta de qualitat, de reconeixement per col·laborar en projectes amb entitats de prestigi.