La Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) presenta la primera Guia de Pràctica Clínica per tractar a pacients amb COVID-19 Persistent, elaborada i revisada per 52 metges i metgesses especialistes en Medicina Familiar i Comunitària i que ha comptat també amb la participació d’especialistes en Medicina Interna, Malalties Auoimmunes, Matemàtiques i Estadística i la consultoria del Dr. Antoni Trilla.

Diversos estudis assenyalen que al voltant del 10-20% dels pacients amb COVID-19 presenten símptomes de la infecció més enllà de les 4 setmanes i una proporció menor durant mesos. La CAMFiC ha estat conscient que cal donar resposta mèdica a aquests pacients, i que cal fer-ho des de l’Atenció Primària que es on majoritàriament es visiten i tracten aquests malalts.  

El context actual, tractant-se d’una patologia nova, fa que no existeixen recomanacions ni guies de pràctica clínica basades en l’evidència per al maneig de la COVID-19 persistent. Per això, la Guia de la CAMFiC utilitza un enfocament pragmàtic basat en els pocs estudis publicats sobre sèries de pacients amb infecció per SARS-Cov-2, editorials i opinions d’experts, així com l’experiència clínica dels autors i revisors.

 Un enfocament pragmàtic de l’atenció al pacient amb COVID-19 persistent

Els autors consideren que des de l’Atenció Primària cal parlar de dues aproximacions diagnòstiques al pacient amb COVID-19 persistent: una avaluació integral del conjunt de la simptomatologia, i una avaluació específica de cada un dels símptomes persistents.

En la primera visita a l’Atenció Primària d’una persona amb sospita de COVID-19 persistent es recomana aplicar el protocol d’atenció integral que passaria per: valorar antecedents (quins símptomes va presentar la seva infecció per SARS-Cov-2 i quina evolució de la COVID-19 va tenir), fer analítiques de sang (entre d’altres valors l’hemograma, proteïna C, ferritina, funció hepàtica i renal, hormones tiroidals...), i realitzar exploracions complementàries (radiografia de tòrax si bé,la principal exploració complementària que recomanen en l’àmbit de l’AP és l’ecografia toràcica, sempre que estigui disponible). S’especifica que, en funció dels símptomes que pugui presentar cada pacient, caldrà fer altres tipus d’exploracions complementàries.

Seguidament, la Guia planteja fer l’avaluació específica orientada al símptoma. I els principals símptomes pels quals s’estableix un protocol d’avaluació son: fatiga persistent, dolor articular persistent, dolor muscular persistent, dolor toràcic persistent, tos persistent, dispnea persistent, anòsmia / disgeúsia persistent, cefalea o símptomes digestius persistents. Per a cada símptoma s’especifica:  quines dades cal recollir a la història clínica, quines son les exploracions que cal fer, i quin és el procés diagnòstic a seguir (també presentat en forma d’algoritme).

A més d’aquests símptomes, la Guia Clínica també recull altres manifestacions persistents que es poden presentar com: febrícula, calfreds, intolerància als canvis de temperatura, rinitis, congestió nasal,  confusió o boira mental, trastorns de la concentració i /o de la son, vertigen, conjuntivitis o, fins i tot, caiguda del cabell.

I més enllà de la simptomatologia, la Guia exposa altres escenaris patològics post COVID-19 que, tot i ser menys freqüents, també s’estan observant com: seqüeles pulmonars, afectació pleural, afectació cardíaca, o problemes de salut mental (ansietat i depressió) vinculats no només al confinament i l’aïllament durant la malaltia, sinó també a l’entorn d’incertesa que vivim davant la pandèmia i a la forta crisi econòmica que s’hi deriva.

La Guia també enumera un conjunt de símptomes que no formen part de la presentació clínica de la infecció aguda per SARS-Cov-2 però que apareixen en la fase post-viral un cop resolta la infecció aguda. Es tracta de: trombosis, pneumònia organitzativa, afectacions dermatològiques com Perniosi (lesions papulars o nodulars acrals eritematoses o violàcies induïdes pel fred), encefalitis, paràlisis flàccida (Síndrome de Guillain-Barré), insuficiència renal aguda, anèmia, tiroïditis o malalties autoimmunes sistèmiques.

El seguiment del pacient amb COVID-19 persistent des de l’Atenció Primària

Definida com ha de ser aquesta primera visita i com el procés diagnòstic, la Guia també estableixun seguiment estructurat del pacient en funció de l’impacte o gravetat de la malaltia en la fase aguda i de la presència de seqüeles. Així, diferencia entre casos que han requerit hospitalització en Unitat de Cures Intensives, casos que han requerit hospitalització convencional, i casos que no han requerit hospitalització i que han estat atesos des de l’Atenció Primària, i que representen el 80% del total de pacients amb COVID-19.

Finalment, la Guia de Pràctica Clínica planteja un seguit de reptes de futur en el tractament i atenció a aquests pacients, com tractar d’estructurar la gran varietat de símptomes i alteracions que alguns pacients amb COVID-19 poden presentar o disposar d’informació respecte a possibles factors que puguin ajudar a identificar les poblacions de més risc. Es tracta d’un document viu i pragmàtic, que podrà incorporar en posteriors actualitzacions nous coneixements i nous actors per mantenir-se al dia.

Podeu accedir a la Guia:  http://gestor.camfic.cat/uploads/ITEM_13380_EBLOG_4143.pdf