El passat 10 de juny es va celebrar, novament, una jornada de la CAMFiC presencialment. Va ser als Jardins Jaume Perich, a toca de la seu de la CAMFiC, i per fer-hi la Jornada d’ètica al voltant de les lliçons apreses i reflexions en temps de pandèmia.

Després de la rebuda i presentació per part del president Dr. Antoni Sisó i del coordinador del grup de treball d'Ètica Dr. Miquel Reguant, va ser el torn de Begoña Román, professora de la Facultat de Filosofia, presidenta del Comitè d’Ètica dels Serveis Socials de Catalunya i vocal del Comitè de Bioètica de Catalunya. Begoña Roman va parlar sobre Professionalitat versus compromís (amb pacients i amb la societat) versos vocació, i la confiança en temps de COVID i més enllà. En la seva exposició va assegurar que vindran noves pandèmies i cal que, ”quan això, passi ens agafi pensats, sentits i units (que no reunits)”. També va comentar que “patim violència estructural, però no podem expropiar els conflictes. Sempre que hi hagi una protesta hi ha d’ haver una proposta”.  Entre altres moltes coses, Begoña Román també va destacar que creu “que estem vivim una anorèxia de poder, els metges i metgesses de família no volen fer gestió”. També va destacar que “cal que les institucions demanin disculpes públicament per la mala gestió de la pandèmia, per tal que els professionals perdonin, tot i que no oblidin. Això ajudarà a crear la història de l'experiència”.

Després d’un pausa va ser el torn dels petits tastos al voltant de la pandèmia. Va començar Pako Diaz, metge de família de CAP Bordeta Magoria de Barcelona que va explicar com el seu CAP es va organitzar durant la pandèmia, tot destacant que en la primera onada, el 50% dels professionals del CAP es van contagiar de COVID. Va expressar que com a paraules positives de la pandèmia es quedava amb equip, i com a negativa: por.  Seguidament va ser Roser Marquet, metgessa de capçalera del consultori local de Sant Cebrià de Vallalta, qui va explicar la seva experiència, quan curiosament era l’any de la seva jubilació. Va destacar la seva insubmissió per no tancar el consultori i seguir atenent als seus pacients. Com a termes positius de la pandèmia va destacar: proximitat, pro activitat, longitudinalitat i insubmissió.

Maria Estrella Barceló, metgessa farmacòloga clínica, vocal del comitè d'ètica assistencial d'atenció primària de l'ICS ens va parlar del poder i l'autoritat i la diferència entre una i altre, donat que l'autoritat es guanya mentre que el poder s'atorga. I que l'abús de poder el poden exercir tant les administracions sobre els professionals i sobre la població, però també els professionals sobre les persones. També va analitzar com va viure la pandèmia. Enviada a casa per no ser professional essencial, donada la seva tasca com farmacòloga, va viure la contradicció de ser professional sanitària i no ser requerida per fer treball clínic en una situació de necessitat, fins que va ser capaç d'integrar-se en l'activitat clínica fent treball multidisciplinari en l'atenció a pacients de residències geriàtriques i moltes altres activitats de suport i acompanyament a pacients i a professionals.

Barceló va acabar la seva intervenció remarcant les reflexions que li han servit per continuar: Reconèixer la vulnerabilitat, acceptar-la i conviure amb ella. Intentar ser un bon exemple pels altres. Ser-hi quan se'ns necessita i donar el millor de nosaltres mateixos. Ensenyar a pensar, a debatre, a qüestionar-se... A deliberar. Promoure la cultura de la virtut (aristotèlica): Confiança, Estimació, Perseverança, Resiliència, Bondat, generositat... I no deixar de posar el nostre petit granet de sorra... Entre tots ho fem tot (Rafel Ramos).

Marisa Rubio, metgessa de família a l’ABS Girona 3 va fer un repàs a totes les etapes viscudes durant la pandèmia, posant un to de reflexió i preguntant-se si les coses que es van fer i que es van decidir van ser efectives i si es van fer bé.

La darrera intervenció dins els tastos al voltant de la pandèmia va ser per Meritxell Sánchez-Amat, metgessa de família al CAP Besòs de Barcelona i presidenta de FoCAP. Va parlar sobre quin canvis que s’han viscut durant la pandèmia no s’haurien de quedar, quins sí i quins canvis que no s’han fet, s’haurien d’haver fet. Entre els primers, va destacar que no volia que es quedessin canvis com l’agenda urgent, la limitació d’entrar al CAP, o les visites telemàtiques si aquestes son enteses com a substitutes de les presencials. En canvi, sí va destacar com a canvis positius: l’ús de la tecnologia per facilitar certes gestions, l’augment de l’ús de l’e-consulta, i el treball en equip. I va destacar com a canvis que no s’han produït però que haguessin estat bé, sobretot, la queixa organitzada.

El punt final va ser un mini debat conjunt per arribar a reflexions compartides.