Entrevista a Joan Torras Borrell (CAP Sant Llàtzer, Terrassa) i Núria Soldevila Bacardit (CAP La Mina, Sant Adrià de Besòs), coordinadors de la Guia Pràctica d’Hipertensió Arterial per a l’Atenció Primària (cinquena edició).

Com i quan sorgeix la idea de fer una GUIA HTA per a l’AP?

El nostre grup ja feia temps que teníem pensat actualitzar la guia anterior que havíem tret el 2011. Llavors, quan va sorgir la guia europea de 2018 ens vam decidir a començar aquest projecte, on tinguéssim en compte no tan sols les recomanacions internacionals, si no també la nostra trajectòria i el coneixement íntim de l’Atenció Primària a Catalunya.

I ara aquesta Guia HTA de la CAMFiC ha arribat a la seva cinquena edició. Què significa per a vosaltres això?

Significa un èxit en el qual hi hem deixat moltes hores. Ha estat un projecte molt complex logísticament. La teníem gairebé llesta per sortir i va sorgir una pandèmia, i ens vam quedar tots parats. Quan vam recomençar el projecte a finals de 2020 vam haver d’actualitzar-la i tenir en compte la COVID, fer una nova revisió i aprendre a fer reunions simultànies de més de 15 persones a través d’internet, cosa que abans no ens hauríem ni imaginat.

Quin valor doneu a disposar d’una guia sobre HTA, malaltia molt prevalent a les consultes AP, feta només per a metges i metgesses de família, tot i que hi ha consultors hospitalaris? Posa en valor la vostra expertesa en aquesta patologia?

Al grup podem dir que comptem amb persones amb una experiència i expertesa més que reconeguda tant a nivell nacional com internacional. Hem de tenir en compte que la HTA és el factor de risc cardiovascular més prevalent i com a tal els metges de família en tenim molt coneixement, ja que nosaltres som els que veiem més pacients hipertensos. I com a part de la nostra feina, no podem oblidar que formem part d’un equip multidisciplinari, on les especialitats hospitalàries i les unitats de HTA i risc cardiovascular poden aportar el seu granet de sorra com a experts o en aspectes poc comuns que ells poden veure per concentració dels casos. Cal destacar que dins del grup d’HTA de la CAMFiC també hi ha infermers/es d’atenció primària i farmacèutics/ques d’atenció comunitària.

Creieu que entre els vostres companys i companyes metges i metgesses té major valor una guia sobre HTA per a l’AP feta per a professionals de la medicina de família? Per què?

Els metges de família treballem a primera línia i estem acostumats a interactuar amb més grau d’incertesa que els nostres companys hospitalaris. Tenir menys disponibilitat de certes proves i la complexitat que suposa la diversitat de consultes diàries fa que tinguem una sensibilitat especial cap a les persones i les seves patologies. Treballar a l’Atenció Primària també ens fa conèixer els recursos dels què disposem i els nostres problemes del dia a dia.

Quines qüestions més rellevants de les consultes sobre HTA a l’AP heu volgut tractar en la Guia? I per què?

Creiem que és una guia que intenta englobar la HTA des de tots els seus aspectes i esperem que sigui una eina per a consulta i per intentar donar un punt de vista holístic tant de la HTA com del pacient en si. Volem destacar que també hem fet un esforç per incloure la interacció de la HTA amb altres patologies, ja que en el fons les persones que atenem no només han de ser hipertensos, sinó que també poden tenir altres condicions que els afectin.

He vist que hi ha un apartat molt extens sobre HTA en pacients amb altres patologies. Això es habitual que ho veieu en les consultes AP? És especialment complicat en aquests casos el seguiment i control de l’HTA? Per què?

A les consultes d’atenció primària ho veiem tot. Els informes dels hospitals moltes vegades acaben re derivant-nos els pacients i els especialistes hospitalaris també els donen d’alta per al nostre control, per tant, tot acaba o comença amb nosaltres. La HTA, amb la seva gran prevalença, no apareix sola del no res. Els pacients tenen altres condicions, i moltes vegades això s’oblida, però nosaltres podem dir que hem creat un apartat gairebé tan gran com la resta de la guia per analitzar la HTA quan s’associa a altres patologies dels pacients.

I també he vist que hi ha una part sobre consulta no presencial. Això és nou en la guia? Fruit de la pandèmia que ha obligat a fer molta consulta telemàtica?

Quan vam reiniciar el projecte vam decidir que no tenia cap raó de ser escriure una guia d’HTA postpandèmia sense publicar un capítol sobre l’atenció no presencial, que en el fons havia passat a ser una part important de les nostres vides a les consultes d’atenció primària. Cal que sapiguem què podem fer i què no des de la distància i quan hem de fer una visita presencial, ja que una de les coses que ens ha ensenyat la pandèmia és que la telemedicina pot ser molt útil, però no tot es pot arreglar amb un missatge o una trucada.