En el marc del Dia Mundial Activitat Física, 6 d'abril

En els darrers segles les millores socials, tecnològiques i de salubritat han suposat un increment de l'esperança de vida de la població. Ara, però, la coordinadora del grup d'exercici físic de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), la Dra. Montserrat Romaguera alerta que" tot i que les persones poden viure més temps, ho fan amb una funció física més pobra i una qualitat de vida reduïda, perquè tenim molt més sedentarisme que anys enrere".

La mateixa evolució humana i, especialment, les noves tecnologies mòbils fomenten el sedentarisme. I ho fan amb dades alarmants. De fet, sabem que la població europea fa poca activitat física i esport. Segons l'euro baròmetre el 45% dels ciutadans adults dels 27 països de la Unió Europea no ha practicat mai exercici físic ni esport, i una tercera part ho fa de manera insuficient. Aquest sedentarisme suposa 10.000 morts prematures a l'any a Europa i unes 1.070 a Espanya.

Per M. Romaguera, metgessa de CAMFiC, “si es complissin les recomanacions d'activitat física recomanada (és a dir, un mínim de 150 minuts a la setmana) a Espanya s'evitarien uns 410.000 casos de malaltia cardiovascular, 353.000 casos de depressió, 110.000 casos de diabetis tipus II, i uns 43.000 casos de càncer. Per tant, evitaríem moltes morts prematures i milloraríem la qualitat de vida de tota aquesta població que emmalalteix per no moure's”.

Les metgesses de família de la CAMFiC tenen clar que s'ha de fer activitat física, de fet, està demostrat que aporta més de 100 beneficis a la salut, però cal fer-la adequadament a cada persona, edat i situació. "I aquí les metgesses d'atenció primària tenim un paper clau perquè coneixem als nostres pacients i les seves circumstàncies personals, socials i familiars".

Per què fem poca activitat física?

Recentment, un estudi mostrava que hi ha un gen implicat en l'actitud sedentària dels individus, però hi ha motius bàsicament socials, de l'entorn i legislatius. Amb tot, "sabem que les noies fan menys exercici que els nois, que a més edat menys exercici, que les noies abandonen més aviat que els nois la pràctica de l'esport, que les persones obeses són més sedentàries (els és més difícil començar a fer alguna activitat física) i que els nens de desenvolupament físic precoç són més actius" explica la Dra. Montserrat Romaguera.

Altres factors sociodemogràfics i antropològics que condicionen fer o no activitat física són per exemple que a més nivell d'estudis materns major activitat física dels fills, o que els fills de mares monoparentals són menys actius.

També l'entorn condiciona l'activitat física, així entorns urbans sense tràfic, amb zones verdes, amb instal·lacions esportives o amb seguretat ciutadana, faciliten l'activitat física de la població.

I finalment, la legislació, per exemple la nova normativa que permet en algunes CCAA descomptar un 30% dels costos de gimnàs o entrenador personal (i fins a un determinat límit) a la declaració de la Renta del 2023. En canvi, també hi ha normativa que no ajuda. És el cas de les poques hores de l'assignatura d'educació física.
En aquest sentit, la Dra. Montserrat Romaguera de la CAMFiC recorda que "en el nostre país durant els darrers vint-i-cinc anys s'han implantat 8 plans escolars diferents, coincidint amb canvis en el partit polític del govern, paradoxalment l'assignatura
d'educació física quasi no ha variat ni en contingut ni el nombre d'hores lectives (majoritàriament 2 per setmana) i continua absent a segon de batxillerat a totes les comunitats autònomes espanyoles". Tots aquests plans incompleixen les recomanacions internacionals; la mateixa OMS recomana 60 minuts d'activitat física diària.