Entrevista a la coordinadora del grup d’ Urgències de la CAMFiC, Sònia Moreno Escribà.

Metgessa de família. Vocal d’Innovació de la Junta de la CAMFiC. Representant de la CAMFiC al Grupo de Urgències y Atención Continuada de la Semfyc. Instructora de Suport Vital Bàsic i DEA pel Consell Català de Ressuscitació. Membre del grup de treball de SVB DEA del Consell Català de Ressuscitació.

Directora del CUAP Gràcia (APS Pamem) a Barcelona.

1.- Quan i per què neix  el grup d’Urgències de la CAMFiC?

Quan m’hi vaig incorporar el grup ja funcionava. Jo hi estic  des del 2007. El grup va néixer per l’interès de diferents metges de família, socis de CAMFiC, en les urgències en diferents nivells assistencials.

2.- Quins són els objectius a curt i llarg termini que et marques per al grup com a coordinadora?

A curt em marco una consolidació del grup, facilitar la dinamització i oferir una oferta formativa de qualitat i adaptada a les necessitats detectades. Hem participat en el recent Congrés de CAMFiC aquest octubre passat (2017) i volem ser-hi també en el de SemFYC a l’estiu del 2018. També participar en els Plans del Departament de Salut d’Atenció Primària ( ENAPISC) i d’Urgències (PLANUC).

A mitjà, potenciar la recerca en les urgències, publicar resultats d’aquesta i documents que facilitin l’atenció urgent a l’Atenció Primària.

I a llarg  termini que el grup sigui un referent de les Urgències a l’Atenció primària

3.- Quan parlem d’urgències, generalment pensem en un hospital. Però des del primer nivell assistencial es dona resposta a diverses urgències mèdiques. En quines situacions pot donar resposta l'AP davant d'una urgència?

Sempre, hi ha una actuació inicial, però vindrà limitada pels recursos de que disposis en el moment, no és el mateix en un domicili que en un centre de salut o un CUAP.

i quin paper juga l’AP en la resolució d’aquestes urgències ?

De vegades només la detecció i l’alerta, però això és molt important en patologies temps-depenent com seria l’ictus, l’infart agut de miocardi o la sèpsia greu, i d’altres és resolutiva com pot ser un xoc anafilàctic, encara que es pugui traslladar després. Però no oblidem que la majoria d’urgències que s’atenen a l’Atenció Primària es resolen.

4.-En aquest sentit, entre els documents del grup, parleu de la necessitat de realitzar protocols i simulacres de situacions d’urgència en els CAPs. Per què ho considereu necessari?

Facilita l’actuació en situacions urgents poc prevalents i greus. Els simulacres als centres permeten actuar sense pacient i adquirir o mantenir habilitats en el seu maneig.

En el nostre entorn és una eina consolidada en l’ensenyament del suport vital , però és una eina útil en d’altres situacions, permet que es faci a petita escala, en els centres de salut en hora de sessió al migdia o organitzar simulacres més multicèntrics  amb diferents situacions.

La nostra experiència en simulació és molt positiva, tant dels participants com dels docents, però no disposem  de dades de millora assistencial, encara que suposem que milloren.

5.- Quin tipus de formació específica rebeu o hauríeu de rebre davant situacions d’urgències mèdiques?

Detecció i resolució inicial en pacient crític. Metodologia ABCDE. I conèixer bé el teu entorn de treball, ja que de vegades el més important és una trucada telefònica i prioritzar un trasllat.

6.- Quina ajuda us està donant la CAMFiC com a grup de treball de la Societat?

La que hem anat demanant. Suport a nivell de formació, en la creació de nous cursos, en l’acreditació.  Facilitar espais per trobar-nos. Hem pogut representar a CAMFiC davant d’altres societats o en el Departament de Salut en diferents temes, com per exemple el Codi Sèpsia, el Pla Nacional d’Urgències, en la Junta i en diferents grups de treball del Consell Català de Ressuscitació.